La Rambla es va cobrir el 1831 i la població conformava el nou eix de la seva història. Es mantingué la font de Sant Pere que ja hi havia a la part alta de la rambla i una part de la calçada nord es destinà per establir-hi llocs del mercat setmanal del dijous. Els nous vials laterals, convertits en avingudes amb les obres, van seguir com a carreteres de Vilafant i d'Avinyonet.

El 1862 s'hi plantaren els plàtans i el 2 de maig de 1918 se'n va inaugurar la reforma definitiva, obra de l'arquitecte Ricard Giralt, que la va engrandir i millorar; també hi va incorporar el monument a Narcís Monturiol, amb escultures d'Enric Casanoves. De sempre, ha estat, doncs una de les artèries de la vida urbana i centre de referència per a escriptors com Josep Pla que la descobrir de ben jove quan va venir a examinar-se a l'institut Ramon Muntaner o de pintors i intel·lectuals com Salvador Dalí, Carles Fages de Climent o Maria dels Àngels Vayreda. De Pla podem llegir diversos fragments del dietari El quadern gris, del poeta figuerenc alguns sonets relacionats amb aquest espai públic tan característic, de Maria dels Àngels Vayreda, un fragment de la novel·la en què es referí als bombardejos de Figueres per part de l'aviació feixista i, finalment de Carles Fontserè un fragment de les memòries en què relata un episodi també lligat amb els bombardeigs.

Carles Fontserè i Carrió

Sobre l'autor