El claustre és l'element més important del monestir després de l'església, és l'espai al voltant del qual s'ordenava la vida del cenobi, té tres pisos d'altura i una longitud de 40 metres. Hi donen el sepulcre de la reina Elisenda, el dormitori, l'abadia, la infermeria, el menjador (refetor) i la sala capitular.

Els dos pisos inferiors són del segle XIV amb arcs espaiosos apuntats, sobre columnes amb capitells molt estilitzats, amb escuts dels reis d'Aragó i de la casa de Montcada. El pis superior és sense arcades i amb sostre en vessant. Situats en qualsevol punt del claustre podem llegir una mostra de poesia mística d'Eulàlia Anzizu, datada al casal dels Güell a les Corts de Sarrià, l'11 de maig 1888, en què se serveix d'una citació d'uns versos de Verdaguer, poeta pel qual sentia una gran admiració.

Eulària Anzizu

Sobre l'autor