Les parts més nobles del Liceu són: el vestíbul i l'escalinata (1861), amb una escultura de Venanci Vallmitjana representant la Música (1901) i el saló de descans, Saló dels Miralls o Verger (1847), que conserva la decoració romàntica original, amb medallons pintats amb retrats de músics, cantants i ballarins del moment (Pasta, Rubini, Donizetti, Bellini, Gluck, Marie Taglioni...). Va ser parcialment redecorat en 1877 per Elies Rogent. La pintura del sostre, de Josep Mirabent, que representa el Parnàs, és de llavors. El 1941 va caure i va ser recol·locada i restaurada per Josep Mestres Cabanes, que va restaurar també les pintures de l'escala.

En la reconstrucció de 1999, després de l'incendi de 1994, s'han introduït algunes novetats. Les nou pintures circulars del sostre i les tres del prosceni van perdre's a l'incendi; les noves han estat encarregades a l'artista Perejaume, que hi ha col·locat nou grans muntatges fotogràfics amb paisatges formats per les butaques del teatre. El teló és obra del sastre Antoni Miró. S'ha col·locat un gran llum de forma hemisfèrica al centre del sostre que incorpora elements per al control de la il·luminació i el so.

L'ornamentació de la sala reprodueix fidelment la de 1909: sumptuosa, amb relleus de guix i estuc daurats i policromats, com era costum als teatres del segle XIX. Els llums són de bronze i vidre, en forma de drac. Les butaques de la platea són de ferro de fosa i vellut vermell, color aquest comú a totes les butaques de la sala. Si és possible accedir a la platea, hi llegirem diferents textos que hi escauen. Primer, dues anotacions del dietari de Francesc Rierola, que descriu l'impacte que féu l'esclat de les bombes del Liceu, en l'atemptat del 7 de novembre de 1893, entre les classes burgeses de la ciutat. El segon, el poema "Paternal", de Joan Maragall que reflecteix el fort impacte que produí en el poeta l'atemptat, sobretot pensant que ell hi era present. El tercer, un fragment de La febre d'or, de Narcís Oller que descriu la representació de Faust. En el quart, Josep Pla valora com un espectacle fantàstic contemplar del cinquè pis estant el bellugueig de la burgesia per la platea. El cinquè, un fragment de les memòries de Terenci Moix, també tracta de com el cinquè pis fou un espai decisiu per la seva fascinació per l'òpera i, alhora, glossa les excel·lències de l'heroïna Mariona Rebull, novel·la d'Ignasi Agustí que descriu la tràgica fi d'un afer d'adulteri, amb l'escena antològica de les perles del collaret caient-li que té com a marc l'escalinata del Liceu. Un passatge d'I el món gira, de David Cirici ironitza sobre una obra plàstica molt moderna que per part de l'alcalde de Barcelona i el Patronat es vol instal·lar en el marc clàssic del gran teatre. Finalment, dos fragments d'Homes d'honor, de Xavier Bosch, poden completar les lectures. El primer descrivint el Saló dels Miralls i, el segon, posant en dubte la versió oficial de l'incendi del teatre.

Francesc Rierola i Masferrer

Sobre l'autor