El barri marítim de Sant Salvador és a ponent de la desembocadura de la riera de la Bisbal. En certa manera, és el precedent històric de la vila, ja que va ser aquí, vora els estanys de la costa, on començà el poblament de la zona de Calders. Fou probablement a Sant Salvador on l'abat Guitard va manar de construir una fortalesa, prop de l'estany Servidini, el 1017. Per documents del segle xi sabem que vora el castell hi havia una església dedicada a sant Salvador i a santa Maria, és molt possible que el castell estigués emplaçat vora l'ermita de Sant Salvador. El temple, de tradició romànica, va ser parròquia fins a la primeria dels segle xiv, quan el bisbe Ponç de Gualba la traslladà a la vila del Vendrell. En el recollit atri que dóna accés a l'ermita, de la mà de Joan Feu, podem reviure els batecs de vida que hi duien els estiuejants d'altres èpoques, però, ben especialment, la Teresina, que, segons l'autor, n'era l'autèntica ànima.

Joan Feu i Giralt

Sobre l'autor