El Centre Penitenciari d'Homes de Barcelona (conegut popularment com a presó Model o simplement "la Model"), es troba entre els carrers del Rosselló, Provença, Nicaragua i Entença, per on té l'entrada principal i ocupa l'extensió de dues illes de cases de l'Eixample. Va ser projectada pels arquitectes Salvador Vinyals i Sabaté i Josep Domènech i Estapà i fou inaugurada el 9 de juny de 1904, disset anys després d'haver-se iniciat les obres.

De l'ergàstula, de Josep Pous i Pagès (Figueres, 1873- Barcelona, 1952), va ser la primera mostra literària que s'hi va ambientar. Pous, el 1909, hi va ser empresonat durant un mes a causa d'un article sobre la Llei de Jurisdiccions de l'experiència en va sortir la novel·la. Proposem de llegir-ne uns fragments a l'exterior de la presó que evoquen com devia ser ja de sinistra, tot just inaugurada.

Lluís Capdevila (Barcelona, 1895-Andorra la Vella, 1980) a De la Rambla a la presó (1975) testimonia en primera persona la seves estades a la presó Model abans de 1936. Podem llegir-ne dos fragments que documenten la peixera distribuïdora i els presos castigats que només tenien mitja per poder caminar cada dia en els "galápagos", una mena de plaça de braus de reduïdes dimensions, murs molt alts i compartiments de traçat rectangular.

Rafael Tasis i Marca (Barcelona, 1906 - París, 1966) va ser director general de serveis correccionals de la Generalitat de Catalunya entre 1937 i 1938. En Les presons presons dels altres (1990) ens documenta com estaven distribuïts els presos: la primera i la segona galeria eren les dels antifeixistes (CNT, FAI i POUM), la tercera era destinada a feixistes, la quarta es denominava "La Xarcuteria", és a dir, la dels "xorissos", terme derivat del verb gitano xorar. A la cinquena hi havia gent molt variada, generalment detinguts preventius pendents de judici i, per últim, a la sisena, capellans i frares.

A partir de 1939 tenim el testimoni de diversos escriptors, activistes i polítics que van ser-hi empresonats. Podem disposar per a la lectura de flaixos de memòria de Joan Colomines (Barcelona, 1922-2011), Jordi Carbonell (Barcelona, 1924) i Isidre Molas (Barcelona, 1940). Un text especialment significatiu és el sonet titulat "Elegia" que Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) dedicà a Salvador Puig Antich arran de ser executat pel garrot vil, el 2 de març de 1974, en una cel·la de la presó Model, avui ocupada per la sala de paqueteria. Arran d'aquest fet, el cantautor Joan Isaac (Esplugues de Llobregat, 1953) va dedicar "A Margalida" a la memòria de Puig Antich. D'aquell moment també són tres breus anotacions del dietari de Lluís Maria Xirinacs (Barcelona, 1932-Ogassa, 2007) que a l'inici d'aquell any es declarà en la quarta vaga de fam a favor de la llibertat dels presos polítics. Del desembre de 1975 fins a l'amnistia de 1977, es mantingué en guàrdia 12 hores al dia davant la Model per demanar l'amnistia total de tots els presos.

De l'etapa més contemporània, ens podem servir d'un fragment de la novel·la El cel de l'infern, de David Castillo, que narra el confinament de Dani Cajal, membre d'un grup d'acció directa; d'un fragment d'Última oda a Barcelona, Lluís Calvo (Saragossa, 1963) i Jordi Valls (Barcelona, 1970). Tal com explicita el text amb ironia, sarcasme i humor negre, fixen les vivències d'un dia que van anar a la presó Model a llegir poemes i, finalment d'un passatge de Maleït Montjuïc, de Lluís Llort, en què narra la inadaptació del protagonista quan surt de la presó..

Lluís Llort Carceller

Sobre l'autor