Zona de pas de la Via Augusta, Caldes de Malavella va esdevenir un lloc de pelegrinatge en l'època romana pel gran reconeixement de les seves aigües termals. Amb el nom d'Aquis Voconis o Aquae Calidae, al segle II aC va passar a ser un centre d'assentament on es podia gaudir de les propietats curatives de les seves aigües.

El poble va viure de l'agricultura fins que al s. XV es va confirmar l'efecte curatiu de les aigües de les deus termals al mateix hospital de pobres, construït sobre les antigues termes romanes. Després de la Guerra de Successió, el segle XVIII va obrir una etapa de creixement, amb la recuperació de l'activitat termal de la vila.

El segle XIX va portar un nou desenvolupament i una nova classe social: la burgesia. Fou per això que es començaren a construir petits establiments i banys, però no fou fins a la construcció dels grans balnearis que Caldes es consolida com a poble d'estiueig.

Cap al 1840, la família Prats va començar a canalitzar l'aigua de la font de la Mina i aixecà l'establiment Baños Prats, amb una clientela de 400 persones per any. D'aquesta manera, el complex es va anar transformant en un balneari, fins que pels volts de 1910 s'acabà d'aixecar l'edifici modernista que coneixem avui dia com a Balneari Prats. Un text de la periodista Maria Gorgues que podem llegir a l'entrada del centre termal ens pot ajudar a situar-nos en com era i com el va trobar Montserrat Roig quan hi féu diverses estades.

Maria Gorgues

Sobre l'autor