L'església parroquial de Sant Llorenç des Cardassar és un edifici d'una sola nau, de planta basilical, i capelles en els laterals. La primera construcció data de mitjan segle XIV, encara que alguns estudiosos asseguren que Santa Maria de Bellver, citada a la butlla d'Innocenci IV, de 1248, estava en el mateix indret. L'actual temple ha estat objecte de successives ampliacions i reformes al llarg dels segles, fins a principis del segle XX.

La tercera capella o capella fonda està dedicada a la Mare de Déu Trobada, que és una talla romànica policromada de 64 cm. d'alçada, probablement del segle XIII, molt venerada i protagonista de la llegenda més famosa del poble de Sant Llorenç. Segons la tradició, la imatge fou trobada en un camp de cards a Son Vives per un pastoret que li tirà una pedra i ella l'agafà. Aquesta pedra és la que la imatge mostra a la mà dreta, mentre a l'esquerra aguanta el nin Jesús. Tenint a la vista aquesta imatge serà la situació oportuna per llegir un fragment narrativament clau de Flor de card, de Salvador Galmés (Sant Llorenç des Cardassar, 1876-1951).

Salvador Galmés i Sanxo

Sobre l'autor