Llorenç Soldevila i Balart

Doctor en Filologia catalana, escriptor, divulgador i activista cultural. Autor de la Geografia Literària dels Països Catalans

(Monistrol de Montserrat, 22 d’agost de1950 -10 de desembre de 2022)

Llorenç Soldevila i Balart va néixer el 22 d’agost de 1950, era de cal Boter que havien tingut casa i negoci de fusteria i de bótes al carrer Manresa 37, però la casa familiar dels Soldevila-Balart va ser durant molts anys al carrer del Puig 72, cantonada amb el carrer de l’Àngel. És des d’aquí que en Soldevila va començar a traçar la seva aventura vital de servei al país, a Catalunya, entès com el territori de llengua i cultures catalanes des de la Catalunya Nord als pobles del Carxe ja dins de Múrcia i des de l’Alguer a la Franja d’administració aragonesa. Així, adoptava la sentència de Josep Pla: « El meu país és aquell on quan jo dic "bon dia" em responen "bon dia"». Soldevila ha deixat escrit en un text d’acaballes dels 80 del segle XX sobre una experiència d’intercanvi entre escolars de Perpinyà i de Mataró: «A la Catalunya Nord, els francesos han arribat a imposar la vergonya de parlar català a àmplies capes de la població. Calia, doncs, que nois i noies de la mateixa edat els mostressin l’orgull de parlar la llengua i sentir-se catalans abans que res més».2 Aquest va ser l’apostolat de Llorenç Soldevila.

El Llorenç (no calia el cognom perquè a Monistrol tothom sabia de qui es tractava), s’estrenà com a docent a l’escola La Salle de Monistrol el període 1966-68 juntament amb altres dos monistrolencs: Marcel Canals i Bernard Serrán, ambdós van seguir també el camí de les aules. Però la veritable eclosió de Llorenç Soldevila en la vida pública local va ser l’any 1969 amb la fundació juntament amb Manel Llorens del Grup Art i Esplai; la data oficial de naixement és el 20 d’octubre.

Des d’Art i Esplai, Soldevila va començar a desplegar tot el seu potencial d’organitzador i d’estimulador sempre amb Catalunya fixada a la ment. La grisor del règim franquista ho envaïa encara tot i Monistrol no n’era pas una excepció. Art i Esplai aconseguí fer ressorgir a molts monistrolencs l’ànima de la catalanitat que romania latent i fer de pont entre la generació de la postguerra i el jovent del moment; la mainada va rebre ben aviat una atenció especial: es tractava, que un cop establerts els ponts intergeneracionals, emprendre el camí del futur amb els més joves.

Llorenç Soldevila era a totes les salses que es coïen en el grup i a Monistrol: coral, esbart, teatre, excursionisme, revista, convivències, parades de llibres de Sant Jordi, recitals de la Nova Cançó, l’edició de l’Anuari o dels llibres d’història local de la col·lecció “Monografies monistrolenques”. Fruit del seu interès pel passat monistrolenc n’és també el present llibre “Monistrol de Montserrat. Un miler d’anys d’història”. Les primeres classes de català que alguns van rebre, van ser les que impartia ell, a mitjans dels anys setanta de la centúria passada, a casa seva. El seu compromís amb Monistrol el va mantenir ferm al llarg de la seva vida; una mostra n’és la columna d’opinió que amb el títol “De la costa estant” publicà en la revista “El Dit Gros” des del primer número d’octubre de 1987 fins el darrer de gener-febrer de 1990.

La feina de docent va dur laboralment Soldevila fora de Monistrol. El període 1968-71 entrava a treballar de professor a l’acadèmia Joviat de Manresa, el 1971-73 a l’acadèmia Vallaparadís de Terrassa i el 1973-75 a l’acadèmia Serra d’Or també de Terrassa. L’any 1975 va ser important en la trajectòria de Llorenç Soldevila: el mes d’abril, juntament amb Lluís Calderer, Pere Fons, Juli Grandia, Neus Oliveras, Lluís Solernou i Antònia Tayadella figura com a cofundador de la revista de literatura “Faig”, editada sota l’empara d’Òmnium Cultural de Manresa i el mes de setembre presentava la tesina de llicenciatura en Filologia Catalana per la UAB amb el títol de “Introducció a l’obra de Jeroni Zanné i Rodríguez”; Soldevila publicaria el gener de 1978 el que havia de ser el seu primer llibre: “Jeroni Zanné. Una Cleo i altres narracions”.

Fins l’any 1979, treballà en cinc centres diferents sempre com a professor de català entre ells la Facultat de Medecina de l’Hospital de Sant Pau o la de Ciències Químiques de la Universitat Autònoma. L’any 1979 guanyà una plaça de professor de secundària en les primeres oposicions a càtedra de llengua i literatura catalana i entre aquest any i el 1983 fou catedràtic de català de l’Institut Investigador Blanxart de Terrassa. Havia entrat al seu periple vital la també monistrolenca Àngels Fíguls i Casas, de cal Nasi, la seva muller i companya, puntal imprescindible per a una vida tan curulla.

En un moment històric d’inici de la recuperació institucional i de govern de Catalunya, davant el panorama desèrtic de continguts per a l’ensenyament reglat de la llengua catalana, Soldevila juntament amb Glòria Casals, Ramon Pinyol i Manel Llanas, l’inseparable amic en el pla personal i en el professional, van elaborar el manual: “Solc. Literatura catalana amb textos comentats” l’any 1980, el 1981 “Garba: antologia de textos literaris catalans” i el 1987, els mateixos autors posarien sobre les taules dels instituts el llibre: “Nexe COU. Manual de llengua catalana”.

L’any 1983 marcaria un punt i a part, un canvi radical: el matrimoni Soldevila- Fíguls trobaria a la comarca del Maresme una segona llar; val a dir que el terreny estava adobat amb la presència de membres de la família Balart a Argentona, població on acabà arrelant. Llorenç Soldevila aniria a l’institut Bisbe Sivilla, de Calella, el curs 1983-84 i des d’aquest darrer any fins el 2004 exerciria de catedràtic de llengua catalana a l’institut Alexandre Satorras de Mataró on desenvoluparia una encomiable tasca educativa i on posaria en marxar el seu gran projecte pedagògic d’ensenyament de la literatura catalana entre l’alumnat de secundària però també entre col·lectius d’edats i d’interessos culturals i professionals diversos basat a fer conèixer la relació intrínseca de l’obra dels autors amb la seva geografia.

1

Soldevila va fer realitat la primera ruta literària, la dedicada a Josep Pla, del 5 a l’11 de setembre de 1988. Durant tot aquell any i l’anterior, professor i alumnes havien treballat la literatura planiana a classe; l’experiència va incloure tres dies de navegació entre Blanes i Leucata resseguint la geografia marinera de Pla; una ruta de Països Catalans perquè agermanava el Principat amb Catalunya Nord i en la qual van participar quaranta-tres escolars. Cobrir el pressupost de 4 milions de pessetes fou possible gràcies a diferents mecenes d’entre els quals el Rotary Club Mataró-Maresme que aportà una quarta part. L’experiència es va recollir en el llibre «Una ruta planiana. Guia de Viatge» i un vídeo. En un article titulat: «Ensenyar/Educar» (1988)3 Soldevila escrivia: «La resposta dels alumnes fou contundent: vivien a pleret l’experiència, n’esgotaven totes les possibilitats i, sobretot, es feien constantment corresponsables de la dinàmica col·lectiva de la ruta. Quin comportament tan modèlic que tingueren! Superà també totes les previsions. Inútilment he buscat paraules per expressar la meva satisfacció per tot plegat. No les trobo. Personalment crec que els alumnes i aquesta ruta m’han donat molt més del que podia esperar, una riquesa que no és mesurable en diners. Gràcies a aquesta experiència m’he tornat a convèncer que en educació allò essencialment vàlid és la metodologia, una sincera vocació i una gran capacitat d’estima per a aquells a qui va adreçada tota labor educativa... Les rutes literàries m’exigeixen sortir constantment de la rutina que amenaça tota feina quotidiana. M’il·lusionen a imaginar nous mètodes i a cercar nous camins per, en definitiva, educar en un sentit integral i globalitzador, i fer arrelar les noves generacions en aquesta terra que tan profundament estimo i per a qui treballo».

L’any 1998, Soldevila deixaria enrere la secundària i fitxaria per la Universitat de Vic com a professor associat de les facultats de Traducció i d’Educació, el 2003 entrà com a professor associat a la Universitat de Barcelona i el 2005 restà com a professor titular de la UVIC fins l’any 2018 on el 12 de desembre d’aquest any pronunciaria la seva lliçó de jubilació amb el tema “La cançó catalana: una eina bàsica de renacionalització (1958-2018)”. No deixaria però la universitat del tot i s’integraria al Grup de recerca fins el dia de la seva mort. El moviment de la Nova cançó va ser un tema que l’ocupà tota la vida professional. L’any 1984 sortia el llibre: “La cançó catalana (1959-1985). Antologia” editat per Edicions 62/Orbis dins col·lecció “Història de la literatura catalana” de la qual era codirector. El 1993 veia la llum en format llibre la seva tesi doctoral defensada el 16 de desembre de 1991 a la UAB: “La nova cançó (1958-1987). Balanç d’una acció cultural” que li havia dirigit el seu mestre: Joaquim Molas, una persona de gran importància en la formació i en la vida de Soldevila al qual dedicà una gran part del que havia de ser el seu darrer temps confegint dos llibres: “Paraula de Joaquim Molas. Cinquanta-sis entrevistes (1969-2014)” editat el 2021 i “Àlbum Joaquim Molas” elaborat conjuntament amb Manel Llanas i editat el 2022.

Pel que fa a les rutes literàries, entre les publicades i les no publicades, Soldevila n’havia elaborat una cinquantena, a banda de les dedicades al seu estimat Jacint Verdaguer, predominantment sobre autors del segle XX, i n’havia efectuades més de dues-centes entre 1980-2022. Algunes d’aquestes rutes serien recollides en llibres com per exemple: “Jacint Verdaguer. Antologia poètica” (1986), “Una ruta planiana. Guia de viatge” (1988), “El Montseny i les Guilleries. Paisatge, mite i literatura” (1990), “Jacint Verdaguer” (1992), “El comte Arnau (I el comte Mal). Tres rutes literàries” (1994) fet amb Josep Camps, “Jacint Verdaguer. Deu rutes literàries” (1995), “Ruta literària de Miquel Partí i Pol” (2004) o “Dels Condemnats a Olympia a mitjanit” (2008). La devoció per Jacint Verdaguer es plasmà en multitud d’iniciatives; en citarem tres lligades amb l’edició de llibres: “Jacint Verdaguer: formació i dimensió d’un mite” (1995), “Canigó” (2002) i “Jacint Verdaguer. Aires del Montseny” (2020) i el comissariat compartit de la magna exposició “Verdaguer, un geni poètic” (2002) organitzada per la Biblioteca de Catalunya al Palau Moja propietat d’Antonio López, Marquès de Comillas, que havia estat mecenes del poeta; Verdaguer hi va viure com a capellà de la família entre el 1876 i el 1891; les iniciatives en què participava Soldevila sempre tenien un sentit que les transcendien. En la darrera entrevista que li van fer, l’emesa per Castellet Ràdio a cura del monistrolenc Josep Nogués el 17 de desembre de 2022, Soldevila explicava que tenia previst fer una nova biografia i diferent sobre Jacint Verdaguer, una de les moltes iniciatives que malauradament no hauran vist la llum.

1

De la gènesi i del desenvolupament de les rutes literàries, la professora del Departament de Filologia i Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de Vic, Mia Güell Devesa va escriure en “L’encomi de Llorenç Soldevila i Balart” llegit el 12 d’abril de 2018 arran de la jubilació de Soldevila: «Els fonaments de la geografia literària es posen en solfa arran d’una excedència a l’institut on impartia docència, l’any 2004. Comença a vertebrar-la des del Principat, investigant sobre el terreny els espais lligats a autors del cànon literari, com ara Verdaguer, Pla o Rodoreda. Aquesta idea primigènia acaba desembocant en un ambiciosíssim projecte de dotze volums, el primer dels quals, dedicat a les comarques barcelonines, s’edita cinc anys més tard, el 2009. És a partir d’aquesta publicació que, juntament amb un equip interdisciplinari format en el si de la universitat de Vic, endega el portal web Endrets.cat (que en aquests moments consta de 717 autors, amb 4.814 textos inscrits en 2.576 indrets i unes 962.800 paraules repartides per la geografia de la nostra àrea lingüística). Val a dir que, de bell antuvi, Soldevila participa en tot el procés: escull l’autor, el text, visita el lloc, en fa les fotografies i, quan té suficient material per a l’elaboració d’un llibre, fa els tràmits per a trobar i reunir-se amb un patrocinador, ja sigui particular, empresa, entitat o institució (hi ha hagut de tot al llarg dels deu volums publicats fins ara). Aquesta metodologia l’ha convertit en un dels màxims coneixedors de la realitat geogràfica i cultural dels Països Catalans, la qual cosa evidenciava quan, a tall d’exemple, cada inici de curs s’interessava pel municipi de residència dels nous estudiants, que després de ser interpel·lats amb un «I vostè, jove, d’on és?» els deixava bocabadats amb la quantitat d’informació que posseeix a l’entorn de persones i indrets de la localitat, normalment molt superior a la dels mateixos nadius. No cal dir que una altra de les conseqüències d’aquest projecte és que compta amb amics i coneguts pràcticament a cada poble dels Països Catalans: pagesos, botiguers, capellans, lletraferits, professors, alumnes, editors i, evidentment, escriptors, consagrats o no, però que, cito Soldevila, «han completat el panorama amb visions menys conegudes o valorades.[...] perquè si no els hagués tingut en compte hauria donat una realitat literària esbiaixada, incompleta, del tot que conforma la nostra literatura». L’entusiasme per les rutes és tan encomanadís que en sorgeix la línia Literatura i territori del grup de recerca Texlico, que coordina fins al 2017; inspira Alexandre Bataller en la creació de la Xarxa Geografies Literàries 3.0 de la Universitat de València, de la qual Soldevila és membre destacat i representant principal de la UVic-UCC, juntament amb la Universitat de les Illes Balears, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Barcelona i la Universitat d’Alacant. Com a tal, fa la ponència inaugural al I Congrés de Geografies Literàries a València, encapçala el comitè organitzador del II Congrés Internacional Geografies Literàries a Vic i ja té força embastat el següent, que previsiblement tornarà a tenir lloc a la capital d’Osona. La perspectiva del temps permet palesar que aquesta activitat tan diversa —que a voltes podria semblar dispersa, però res més lluny de la realitat—, s’ha anat acoblant peça a peça, talment com les d’un trencaclosques, per acabar conformant una obra tan important com és la Geografia Literària. Aquesta obra dona fe que Llorenç Soldevila no és un investigador especialista d’un sol tema, sinó polifacètic, de múltiples interessos culturals, que no deixa res per verd».

Efectivament, fruit d’aquesta activitat pedagògica al voltant dels autors i el país, Llorenç Soldevila endega el seu projecte literari més important, al qual va dedicar els darrers disset anys de la seva vida: la Geografia literària dels Països Catalans. Soldevila ja és a la Universitat de Vic i l’ambient universitari l’esperona per acabar de desplegar en tota la seva amplària la idea motriu del seu quefer professional: fixar la literatura catalana i els seus autors a la geografia dels Països Catalans i elaborar un corpus que serveixi de guia i que posi sobre la taula tota la seva potència. L’any 2009 s’editava el primer volum d’aital escomesa: “Geografia literària. Comarques barcelonines”. La col·lecció és formada per dotze volums, el número dotze, es va editar l’any 2021: “Universos literaris. Vuitanta-cinc semblances”. Pel mig van veure la llum: “Comarques lleidatanes, l’Alt Pirineu i l’Aran”, “Comarques tarragonines i Terres de l’Ebre”, Comarques gironines”, Illes Balears i Pitiüses”, “País Valencià”, “Barcelona nova”, “Barcelona vella”, “Barcelona nova i el Barcelonès” i en el moment de la seva mort estava acabat el volum dedicat a Andorra i gairebé el de les Franges, Catalunya Nord i l’Alguer. Encara entre el 12 i el 16 d’octubre de 2022, Llorenç Soldevila participava en una sortida a l’Alguer de trobada amb estudiosos i activistes algueresos i arreplegava més informació sobre la literatura i la cançó algueresa a l’hora que, com feia sempre i era una de les seves habilitats, establia ponts de comunicació en aquest cas amb els catalano-algueresos que malden pel manteniment de la llengua catalana en la seva ciutat.

1

La Geografia literària és el compendi de la saviesa acumulada per Soldevila al llarg dels més de cinquanta anys d’activitat docent marcada sempre per les idees de Països Catalans i de treure la literatura d’un món a voltes percebut com a reclòs per dur-lo a peu de carrer i fer-ne la difusió més àmplia possible. Una mostra d’això també és la iniciativa de les rutes literàries personalitzades per pobles o ciutats, en què a través d’una publicació i d’activitats paral·leles com poden ser les guies o el format QR que s’activa amb els mòbils, es posa a l’abast dels veïns i visitants la producció literària relacionada amb la seva població. Les darreres publicacions van ser les d’Argentona, Ripoll i la ruta per Tarragona dedicada a l’escriptora Olga Xirinachs que es van fer i publicar el 2022.

En el currículum posat al dia pel mateix Soldevila a les acaballes del 2022, surten 169 entrades entre llibres, comunicacions i articles, signades per ell com a autor o coautor. L’esmentada Mia Güell, acabà el seu “Encomi” amb aquesta definició de Llorenç Soldevila: «...és un treballador incansable que, sense deixar en cap moment de banda la investigació, ha dedicat gran part de la seva vida a encomanar l’entusiasme per la seva professió en benefici del país».

Aquesta és l'entrada que Llorenç Soldevila té dedicada al capítol de monistrolencs notables del llibre Monistrol de Montserrat. Un miler d'anys d'història (2023).