Editorial Selecta - 1947 - Barcelona
En Joan de Monpalau. Crec no ignoreu lo gran deute de parentesc que haveu amb mi i amb tots mos germans, com siam fills de cosins germans, ni la gran i fixa amistat que havíeu amb mon pare i amb tots nosaltres, en tant que per raó del deute de parentesc i de la dita amistat tota hora que vós veníeu a la casa de mon pare, i ara mia, confiant que hi veníeu com a parent i amic, totes les portes vos eren obertes sens que nengú de nosaltres no es guardava gens de vós, ni es poguera pensar que vós pensàsseu ni fésseu nenguna vergonya ni maldat vers nosaltres ni a la nostra casa. I poc temps ha passat que, vós anant i venint a la nostra casa a tota vostra requesta, proferís i amb sagrament juràs de pendre ma germana Damiata per muller, i desposar-la dins fort breu temps, la qual cosa fins ací no haveu feta, abans en lo mig temps, praticant vós en la nostra casa sots color de la prometença amb sagrament per vós fet de prendre ma germana per muller, i confiant la dita ma germana de l'amistat i parentesc, i del sagrament per vós fet de prendre-la per muller, i que vós amb lleal e verdader prepòsit havíeu fet lo dit sagrament, haveu decebuda la dita ma germana, desllealment i malvada, com a robador de la honor de la dita ma germana i mia, confiant que vós no féreu tan gran desllealtat ni maldat, haveu deshonestament tacada i deshonrada incessant la dita ma germana, no guardant a Déu ni a vostra honor, ni a la fe que us era donada en la casa de mon pare i mia.