Curial Edicions - 1975 - Barcelona
Barcelona-Blanes, 21 d'octubre de 1938
El dissabte dia 21 hem començat el viatge de retorn amb l'automòbil del Ciurana, que en Prat havia posat a nom meu com a President del Consell d'Estat. Però a la nit del 20 al 21 els avions feixistes van anar a Blanes, i per en Joan hem sabut que havien ensorrat cinc cases del Passeig de Mar, on hi ha la casa de la Carme Hem telefonat a Blanes i ens han dit que a la casa no hi avia novetat; ens hem decidit a marxar la Júlia i jo. Demà vindran els nois: el Joan, la Bàrbara, el Joaquim i l'Albert, amb l'Ernest [amb permís.] Així podrem fer un dinar de comiat tots plegats. En arribar a Blanes puntualitzem això del bombardeig. Fou, en efecte, a les 12 de la nit. Han tirat a terra cinc cases, dues d'elles més amunt i dues més avall de la casa. Però ni allí ni en tot el poble han fet un sol mort o ferit. La Carme ens ha explicat la impressió de terror del bombardeig. Primer han anat a la SAFA, després han volat baix damunt la vila, i per veure millor el crim que es proposaven de fer, han deixat anar bengales flotants. El terror el produeix el soroll del motor quan l'avió passa per damunt de casa teva, després d'una terrible explosió. Que ensorra les cases de més amunt i després les d'un tros més avall, i penses: ara et tocarà a tu. Aquesta impressió terrible ha durat una hora, sempre amb els avions volant damunt de la vila. Una de les bombes ha produït tal explosió que les velles de casa, que els diuen les Pepetes, han estat llançades l'una contra l'altra i s'han assenyalat afrosament la cara totes dues. Tota la nit del dissabte l'hem passada amb ànsia perquè si tornen, aquí no hi ha cap defensa, i com que ja ho deuen saber pels seus espies que no han fet mal, és possible que tornin, perquè no sigui dit que no han pogut fer res. El dia ens ha portat consol i no hem sentit cap explosió.
Núria, 16 de juny de 1931
A les 8 i 15 del matí sortim de Barcelona cap a Núria en Jaume Carner, en Martí Esteve, en Rafel Campalans, l'Antoni Xirau Palau, i jo, diputats de la Generalitat, amb en Millàs Raurell [que ens va voler fer de secretari], en Cases [que tocava la màquina d'escriure] i un porter de la Diputació, per redactar un projecte d'Estatut de Catalunya.
Arribem a Nuria a la una del migdia.
Tota la tarda llegim antecedents. Cadascú té la seva cambra. Jo tinc la 203 del primer pis amb cambreta de bany. Treballem a la cambra 222 del primer pis. [Es troba al capdavall de la galeria, caminant en un sentit contrari de l'Església.]
A les nou de la nit baixem a sopar. Hem fet una relació de les matèries reservades a l'Estat i una altra de les reservades a la Generalitat. [Queda feta, però no ordenada.]
En Macià em comunica per telèfon a les 4 de la tarda que m'ha posat a la candidatura de Lleida.
En Carner diu: La nostra envestida d'ahir ha fet efecte. De vegades ens resistim a fer una cosa, però si el que la defensa té raó, els seus arguments continuen exercint pressió quan restem sols i a l'últim ens donem.
Ja em sabia greu de no ésser a les Corts quan es discutís la lliberació de Catalunya. Tants anys que l'hem esperat aquest moment! Però en Tomàs de Bajalta, i en Pep de la Tenora i en Savalls se'n ressentiran. [I tant si se n'han ressentit, que no n'he pogut enllestir cap d'aquests llibres encara.]
Núria, 18 de juny de 1931
Mentre els altres treballaven en l'organització judicial, les garanties i l'ordenació transitòria, m'he tancat a la meva cambra i he escrit un primer esquema de les finances de Catalunya.
Cap a les 7 del vespre he llegit el meu treball als companys, i en general l'han trobat bé. [...]
Núria, 19 de juny de 1931
[...] A la tarda en Millàs Raurell, en Xirau Palau, en Campalans i en Cases han anat al coll de Finestrelles [Quan tornaren, enlluernats de les grans coses que havien vist, ho contaren a taula, i tots vàrem veure una part del seu goig]. Jo només hauré fet dues petites excursions als turons mes alts del freu per on s'entra a la vall de Núria. En Carner i jo hem estat sols a l'hotel, i hem acabat d'arreglar alguns detalls. Quan els nostres companys han tornat al vespre, hem repassat l'ordenació en títols i articles, i el primer projecte estava llest.
Plegàvem ja els papers quan han arribat de Barcelona en Dencàs i el Secretari d'en Macià, que es diu Tarradelles.
Núria, 20 de juny de 1931
En Carner, en Tarradelles, en Dencàs i el porter de la Diputació han llogat quatre burros i han pujat al coll de Finestrelles. Jo seré l'únic que no hi haurà anat, però no em vull cansar i no em sento en forma. [...]
Adéu, vall de Núria. Tant de bo que l'obra que hi hem fet sia fecunda i que en els temps a venir puguis ésser anomenada el bressol de la nova llibertat dels catalans! [Ja ho sé que no n'hi havia per a tant, i si ara ho repeteixo és només per recordar el to de la nostra emoció.]