Edicions 62 - 1982 - Barcelona
126
E passaren a Evissa, e preseren terra menys de negun contrast que no els faeren los de l'illa. E vengueren ab los cavalls armats, e ab les naus, e ab los llenys al port d'Eivissa, e aquí fermaren ses albergades, e combateren-la. E quan hagueren los genys parats, lo fenèvol e el trabuquet tiraren al castell e a la vila, e havia-hi tres murs un sobre altre; e el fenèvol que no tirava tant, tirava a la vila, e el trabuquet al castell. E quan viren que el mur se trencava de la vila per lo fenèvol que hi tirava, començaren de cavar; e quan los de la host viren que hora era del combatre, assajaren-los primerament de batalles menudes; e quan viren que hora era que els combatessin, armà's tota la host, e prengueren tota la una cerca del mur de la vila. E quan viren los sarraïns que aquella havien perduda esbafaren-se, e parlaren pleit que es retrien. E Joan Xicó, qui era de Lleida, fo lo primer hom qui entrà en la cerca del mur de la vila. E així hagueren en esta manera la vila e el castell, si que el trabuquet no hi tirà deu pedres. E pus que Eivissa fo presa, moltes vegades hi vengueren galees de sarraïns, e, la mercè de Déu, preseren-hi totavia major mal que no hi pogueren fer.
415 (fragment)
I, altre dia, anem-nos-en a Nonpot que és aldea d'Alacant. I en l'altre dia entram en Alacant i aquí ordonam nostra companya. Nós estant en Alacant ajustam nostres fills l'infant En P., i l'infant En Jacme, i el bisbe de Barcelona, i nostres rics hòmens en l'església d'Alacant, en la novella de fora, no en la major. I foren-hi los cavallers aitambé, i dixem-los que nós entràvem en la conquesta del rei de Castella, i que els volíem dar doctrina com se captenguessen en armes i en altres coses.
433 (fragment)
E, quan fom en Elx lliuram la torre de Calaforre a don Manuel, e la vila tota. E, altre dia, entram en Oriola, e trobam nostra companya alegra e pagada e que havien feites alcunes cavalcades a Múrcia, e que hi havien guanyat alcuns d'ells. E aquí venguem ans de Nadal e romanguem tro a Ninou en Oriola, car nos hi entram quatre dies ans de Nadal, e romanguem-hi tro a Ninou.
418
E, altre dia, venc: altra vegada ab guiatge que nós li donam, e venc ab carta dels vells de la vila quals coses nos los faríem ni quals no. E foren aquestes les coses que ells demanaven: la una que hi romasessen ab totes llurs heretats; e l'altra que tinguessen llur llei en cridar en llur mesquita; e la terça que fossen jutjats a costum de sarraïns, e que no fossen forçats per negun crestià, mas que els sarraïns los jutjassen, segons que era usat en temps de Miramamolí. E nós atorgam-los-ho, e asseguram-los que si ells havien feita neguna cosa de pesar a don Manuel, que els ho faríem perdonar a don Manuel e al rei de Castella, e que els faríem seguir totes aquestes covinences que havien ab nós. E al dia que nos iríem en Elx dixeren que ens darien la torre per nom de Calahorre, e farien ses cartes et ses covinences, e, quan nós passaríem per allí que ens atendrien totes aquestes coses.
410
E nós estant en Biar enviam missatge als sarraïns de Villena que nós los pregàvem e els manàvem que gran matí isquessen a nós. E al matí anam lla, e ells foren-hi; e quan fom aquí tiram-nos a part ab ells que foren bé trenta dels mellors de la vila, e dixem-los com havien feita aquesta cosa de llevar-se contra llur senyor don Manuel. Però ja es fos que haguessen feita gran errada que los prendríem a mercè, e faríem ab ells que els perdonàs: car tant havia ab nós que tota res faria que nós li dixéssem. E si no ho volien fer que nós que els hauríem a fer mal per força, car ben podien conèixer que al nostre poder no es podien ells defendre; per què més valia que nós los faéssem assegurar a En Manuel, e romanessen en llur cases, e en llurs heretats que si n'havien a eixir, e havien a anar en estranya terra, on no trobarien consell, ne qui els faés be. E ells dixeren-nos que ens graïen la paraula que els havíem dita, mas per lo mal capteniment que En Manuel los faïa s'hagren ells a llevar contra ell. E dixeren-nos que tornàssem a Biar, e que a la nuit nos respondrien.
433 (fragment)
E puis tornam-nos-en vers Oriola, e en la carrera haguem una poca de ravata de genets. E don Manuel venc ab nós, e per açò que els sarraïns de Villena nos havien promès hi venc don Manuel ço és que li rendrien Villena per la covinença que havien ab nós, e si ell no venia, que aitambé la rendrien de Villena que nos veniem e don Manuel ab nos; e ells no hi volgren eixir, e trencaren-nos la covinença e el sagrament de llur llei. E de Villena venguem-nos-en a Nonpot, e de Nonpot a Elx.