Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
A Castelló hi ha dues places que conserven restes dels antics porxos que les bastien, la de Joan Alsina i la dels Homes. Aquesta darrera és un dels centres de la població i al seu costat dret hi trobem la Casa del Consell municipal o la Llotja de Mar medieval, la qual conserva l'estructura originària de finals del segle XIV, amb reformes del segle XVIII. L'entorn de la plaça serà un bon punt per llegir un text de Carles Fages de Climent i una prosa de Quim Curbet que sintetitza la idiosincràsia de la població i els seus habitants.
Autor:
Carles Fages de Climent
Obra: Climent , 2009
Obra: Climent , 2009
[Carta a Enric de Climent] El teu pare, el dissabte, a un quart d'una del matí va arribar amb la seva paia, i tot seguit corregué la veu que no es deixaria veure de ningú, però ha estat tot al revés. Ahir anaren tots dos a oir missa d'onze, sortiren per la porta principal, passaren per la plaça dels Homes i eixiren per la porta de Sant Pere, i entrant per la porta de l'hostal, tornaren a travessar la dita plaça, veient-se clar que ho feien expressament perquè els veiés tothom, donada la molta gent que hi ha a la plaça els diumenges en aquella hora.
Autor:
Quim Curbet
Obra: El viatge del gironauta , 2013
Obra: El viatge del gironauta , 2013
Castelló és una ciutat fallida, un projecte urbà inconclús, una vila amb vocació catedralícia però envoltada de murs que destil·len aires de parròquia. Cases cantelludes i places italianitzants. Tot és menut, íntim, només el paisatge és grandiós i acolorit. La badia de Roses espetega resplendent sota un cel essencialment blau però esgarrapat per deu mil cristalls de tramuntana.
Castelló d'Empúries és la quinta essència de l'Empordà, o potser la primera. Les parelles es passegen pels carrers de la vila, amb aires endiumenjats. Les camises virolades i les calces curtes dels forasters es barregen sense solució de continuïtat amb els texans de la nena que estudia a ciutat, amb les bosses de mà de les senyores que surten de missa major i el bastó d'un vell que ja es mira el món de reüll. Una nena, amb ulls de xineta, travessa la plaça amb patinet i un senyor amb barret, corbata i ulleres de sol acaba de compondre la versió moderna d'un fris que els dotze apòstols de la portalada de l'església ja fa segles que contemplen.
Entre els camps i les closes, entre vinyes i oliveres, entre la Muga i la Mugueta, entre els aiguamolls i la plana, Castelló, vila de comtes i trobadors, bastida sobre un passat de llambordes fredes, entre l'udol de la tramuntana i el record del bruel dels bous, viu ara encarada a un futur d'asfalt roent. Navegant entre una Venècia de cartó pedra i una vila de pedra picada, Castelló d'Empúries es reclou en el seu neguit, però canta cançons d'esperança. Ben segur que un dia algú sortirà de nou a la plaça dels Homes i mirarà cap al cel sense rancúnia.
Altres indrets de Castelló d'Empúries:
Indrets