Parc de la Mola

Andorra, Prat de la Mola

Autor: Vicent Andrés Estellés
Obra: Cant temporal. Obra completa 5 , 1980

Andorra, Prat de la Mola

 

1

Andorra, creixes,

i segueixes petita

entre muntanyes

d'un intacte prestigi,

sense gosar tocar-les.

 

2

Petita pàtria!

Car la teua creixença

és, ben bé, una altra,

i, com els rius, es vessa

en lliçons molt pregones.

 

3

Atenys la terra,

atenys manaments únics

dictats dels segles

de pau i convivència.

Davallen rius i claustres.

 

4

Com no estimar-te

com ets, antiga pàtria,

tu, que preserves,

no sols antigues pedres,

sinó normes de vida?

 

5

La mà vacil·la

davant aquesta porta,

terra de segles

que ara floreix en vida

clara, oberta, fraterna.

 

6

Si abans passava

per Organyà, nom fondo,

amb un breu pànic,

ara, amb pas lent m'endinse

fins penetrar al temple.

 

7

Rosa de l'aigua

precipitada a pètals

de vidre efímer

i successiu! Valira,

tota la nit t'escolte.

 

8

Sonen, llunyanes,

dins la remor de l'aigua,

veus d'infants. Criden

i juguen. Jo mirava,

totes de pins, muntanyes.

 

9

Prat de la Mola,

mai no podré oblidar-te.

Calle i escolte

veus secretes i mire,

tan lent, com cau el dia.

 

10

Sempre m'aturo

i veig com passa l'aigua

de la neu. Mire

com sobresurten còdols;

al fons, gràcils, uns arbres.

 

11

Prat de la Mola,

d'un públic encís únic

per qui arribava

cansat i malalt: omples

el meu cor, els meus dies.

 

12

Com et diria

l'agraïment, la fonda

reconeixença

per tant de bé, per tantes

hores pulcres, petites?

 

13

Hores de vidre,

hores de molsa, fràgils,

com per anar-hi

sempre, ja, de puntetes,

que aquest goig no es desperte.

 

14

País, Andorra,

de voluntats darreres.

Així ho va entendre

Mestre Fabra, i venia

humil, sols per testar-hi.

 

15

Amics d'Andorra,

a vosaltres us deixe,

ara, aquests versos,

adelerats, indignes,

amb gest com de qui testa.

 

16

De pedra i ferro,

i també d'aigua i liquen,

coses que duren:

de permanent propòsit,

de molt nobles matèries.

 

17

Queia el crepuscle

- primer foscant, em deien -,

i veig, encara,

muntanyes d'arbres i arbres,

clares valls. L'aigua canta.

 

18

 

Mestre Fabra

 

Per Mestre Fabra,

que ordenà l'idioma,

indestructible,

participe en la vostra

festa, greu, fervent, digne.

 

19

 

Mestre Fabra

 

El que ell volia,

allò que somniava

al llarg dels dies,

és realitat clara,

quotidiana, invicta.

 

20

 

Mestre Fabra

 

Potser diria:

Preserveu l'idioma!

I em respondríeu

amb el senzill diàleg

quotidià d'Andorra.

 

21

Des de València

arribava: acomplia

un cast propòsit.

Ara me'n torne a casa,

ric de concrets béns únics.

 

22

Veus catalanes

d'incògnits nens que juguen

m'arriben, clares.

Contemple les muntanyes

des del Prat de la Mola.

 

23

Pàtria lliure

i lluminosa i alta!

I tan petita

com un cor que no és cansa

i noble es perpetua.