Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Situada al carrer Joaquin Costa o Ponent, número 37, quan Terenci Moix va néixer al pis de sobre d'aquesta granja, el negoci era una lleteria. Avui funciona coma granja-bar que guarda en les seves parets molts records del pas de l'escriptor per aquests espais. Dos textos extrets de les seves memòries El pes de la Palla ens serviran de lectures evocadores dels lligams que hi establí. En un esmenta el protagonista d'El dia que va morir Marylin i on s'esplaia sobre els seus ascendents genealògics. En l'altre ens descriu meticulosament els detalls que conformaven la granja en els anys d'infantesa.
La botiga que vaig atribuir al meu personatge Bruno Quadreny era realment una lleteria anomenada llavors, i encara ara, Granja de Gavà, un nom tan català que aclareix sobradament la fatalitat dels meus orígens. Tot i això, aquesta granja on vaig néixer i vaig començar a créixer constituïa un refugi del mestissatge; el consolat permanent d'Aragó al barri del Raval.
Mentre la família del pare es podia vantar d'una catalanitat a prova de bomba, la de la mare provenia d'un poble aragonès. De fet, vaig tenir una mare d'importació.
És cert que la van importar a una edat tan primerenca que sempre es va considerar barcelonina i catalana i es vantava d'aquests dons en molt diversos graus, però de totes maneres no va renunciar mai del tot a la seva vena aragonesa, que, d'altra banda, era més aviat ambigua. El seu poble natal pertanyia a la Terra Alta, i només una discutida subdivisió territorial executada al segle passat justifica que es pogués considerar manya. De fet, a Nonasp es va parlar sempre aquella pintoresca barreja de castellà i català que els habitants de la zona van coincidir a anomenar chapurreado.
Aquest amuntegament d'accidents geogràfics fan que la meva mare sigui mestissa a Barcelona i mestissa a l'Aragó. Emigrant, quan va arribar de ben jove a Barcelona, i emigrant també cada vegada que tornava a Nonasp, sempre de visita, parlant amb les formes típiques del barceloní i, per tant, aliena a tot chapurreado.
Com totes les botigues de Ciutat Vella, la granja estava formada per dues plantes. A la primera, hi havia la botiga, amb el mostrador farcit de llaminadures i diverses taules de marbre sempre disposades per a esmorzars o berenars. Però hi havia, a més, un detall que em feia pensar en les casetes dels gnoms: el balconet que treia el cap des del pis superior, destinat a dormitoris i altres reductes de la intimitat familiar. Més aviat hauríem de dir, de la intimitat només nocturna, perquè el menjador, la cuina, els trasters i el pati es trobaven a la planta de sota, separats del negoci només per una porta, sempre oberta per controlar el tràfec incessant.
M'encantava aquell balconet. El pare en va pintar els barrots de blau cel, com la façana, i jo fruïa a les taules de marbre, convertides en el centre neuràlgic dels meus jocs, dels meus estudis i les meves meditacions. També era el focus d'atenció de totes les dones que envaïen la botiga. Era constant l'anar d'aquí cap allà, en braços de les clientes, que m'acariciaven, em grapejaven i em sotmetien, amb insistència, a una pràctica que va ser d'una gran importància en el meu futur.
Acostumaven a tocar-me els genitals per comprovar si s'anaven fent com els del meu pare, molt elogiats tant per algunes senyores casades com per les putes més addictes del Barri Xino. Davant d'unes expectatives com aquestes, es pot dir que no hi hagué al carrer Ponent cap nen més tocat que jo.
Quan aquelles donasses em deixaven en pau, jo m'entotsolava en jocs sempre solitaris o en la contemplació d'unes imatges que constitueixen el meu primer record, el primer senyal reconeixible de la meva vida.
Era la vidriera de l'entrada el punt fix d'aquella meva observació diària, d'aquell entotsolament. I no perquè a través dels vidres es pogués albirar el carrer com un punt de possible escapatòria —era tan estret que no em permetia imaginar horitzons—, sinó a causa dels cartells que acostumaven a deixar-hi setmanalment diversos cines del barri.
Altres indrets de Barcelona: