Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Malgrat que, poc després de la mort d'Ignasi Iglésias, la direcció del teatre Romea va organitzar representacions de Fructidor, El cor del poble, Les garses i La llar apagada, i es comprometé a destinar els guanys a la subscripció popular per a l'erecció d'un monument en homenatge al dramaturg, aquest monument no va ser una realitat fins al 1965. Consistí en una estela de pedra amb el relleu d'una noia que ofereix flors al bust de l'escriptor, que s'instal·là a la plaça de les Palmeres, aleshores encara oficialment de Sant Francesc. Arran del 81è aniversari de la mort d'Iglésias, l'octubre del 2009, l'emplaçament va ser traslladat enfront de Can Fabra, on hi ha la biblioteca que porta el seu nom. Situats al seu davant, hi podem llegir una glossa d'homenatge molt sincera que li dedicà Joan Maragall i la cinquena part de «Vetllant», una mostra de l'obra poètica d'Ignasi Iglésias.
Sabeu quina és la primera virtut de tota l'obra de
l'Iglesias? Doncs, és l'amor: és a dir, l'amor humanitari, el
sentiment actiu de la germanor de tots els homes, i fins de l'home
amb les coses: és un posat d'home fort, enternit en la
contemplació de la vida.
Això ha traspuat sempre de les obres de l'Iglesias, fins
d'aquelles que semblen inspirades en tesis ben contràries a aquell
sentiment, fins en la sàtira mes amargant, fins en l'himne més
esbojarrat a l'individu triomfant; sempre en el fons de
qualsevulla d'aquestes coses hi ha una ànima fortament
enternida, que tesi, sàtira, himne o contemplació, tot ho resol en
amor; totes les seves actituds es defineixen en el gest de l'home
que abraça,
I això es veu fins en la seva figura personal, física. Mireu-
se'l: és un home alt que es corba per abraçar els més petits; és
una cara ferrenya que sempre està a punt de plorar de bondat, de
plànyer algú; perquè ell ha vist el dolor de la vora, i fins quan no
el veu el pressent amagat dintre de cada pit, dintre de cada casa
tancada; i sap que mai planyerà en va, perquè sempre hi ha algú
per a plànyer. Encara que no senti queixar-se a ningú, va pel món
dient: "Pobrets! pobrets!...", i està segur que a cada instant
sentirà arrencar un plor retingut que la seva paraula pietosa
deslliurarà.
Aquest és el misteri de l'atracció social que té l'Iglesias i
el secret de la seva popularitat.
No hi ha res més popular que el dolor, i qui el coneix ja té
obertes les portes del cor del poble, i qui el sap plànyer ja se'l pot
tenir per ben guanyat. Perquè el poble té un gran instint per
conèixer quins són els seus, i a la curta o a la llarga, els tria bé.
Vetllant
V
Encara és fosc, ben fosc, i és matinada.
Les tocades dels corns han emmudit
i torna a recollir-se l'ocellada
després de tanta estona de brogit.
Encara és fosc, ben fosc, i cau glaçada.
Tot vibra, vora meu, desensopit.
Els obrers ja la feina han començada:
tots lluiten amb delit
i amb ànsia i energia
pel trist bocí de pa de cada dia.
Encara és fosc, ben fosc, i és matinada.
Lentament em redreço, defallit;
recordo els més humils i la sort d'ells,
sento el dol i l'angúnia dels més vells,
ploro la negra sort dels infantons,
que mata llurs primeres il·lusions
i emmetzina abans d'hora llur tendresa;
protesto de l'esforç de les donzelles
que s'esfullen morint com les poncelles
d'un roser que es mustiga de tristesa;
m'indigno i em revolto corferit,
recullo de mos cants el més sentit,
i, abatut i lassat,
estès damunt del llit,
m'adormo, somrient, esperançat
de veure'ls l'endemà, a la llum del sol,
lliures com els ocells i sense dol,
cantant en alta veu, tots al plegat,
l'himne de redempció i de llibertat.
Altres indrets de Barcelona: