Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La plaça de la Constitució és d'època medieval i està formada per cinquanta-una arcades quesostenen els trenta-nou edificis que l'envolten. Esdevingué el cor del comerç de la ciutat, ja que des dels inicis ha acollit els mercats ambulants, així com de la vida política, atès que allotja l'edifici de l'ajuntament, i religiosa, perquè esdevé el centre del triangle que formaven el convent del Carme, la capella i l'església. En aquesta plaça podrem llegir els fragments que Francesc Pascual Greoles i Vidal Vidal dediquen a aquest emplaçament.
El carrer del Carme, el carrer Nou (curullat amb l'espaterrant catedral que és el temple), la porticada i elegant plaça de la Constitució, tots els carrerets d'aquest voltant que porten el segell del naixement del poble, tenen un encant distès. Allí sí que s'hi pot passejar amb tranquil·litat, mirar cases i botigues amb deteniment sense que ningú t'empaiti.
Les Borges és grandet. Molta construcció nova cap a la sortida de Lleida i també cap a Tarragona; industrialitzat. El Tonet me n'explicava avantatges i n'estava enamorat. La Pepita potser tocava més de peus a terra. La pagesia de les Borges, que hi deu ser i ben important si tenim en compte l'oli, no l'ensenyen. Bancs, comerços, garatges, la mateixa cooperativa, l'institut, etc., etc., li donen un posat de poble d'esquena al camp que ha obert les portes als temps moderns amb indústries de tota mena i que li ha tret l'agror camperola.
Per l'interior, evidentment, trobes alguna casa antiga, si bé en conjunt i pel gruix del poble, poca cosa. Més aviat construccions del final del segle passat i començament del xx i cases refetes, algunes aprofitant la pedra vella. Les Borges sembla un poble nou.
Els nostres pobles han fet rutilar la xavalla a dojo, com defugint la subjecció de les estretors que algun dia havien imperat. Tots som en aparença tan rics, que no ens vinguin amb massa romanços d'antiguitats que per quatre dies que hi som... visca Maria!
Me n'emportava la impressió del seu temple tan gran i la verdor del Terrall que deu donar gust de passejar-hi cap al tard, sense pressa. I dos panets de "pa petit" que vaig comprar per la mare i que segurament que ja no fan enlloc més que en aquesta comarca. Quina oloreta tan peculiar!
L'altre centre urbà de les Borges, no gaire lluny del Terrall, és la plaça Major. Es tracta d'una plaça allargassada i completament circuïda de porxos, amb un lleuger desnivell. Denota una gran distinció, una noblesa molt harmònica, homogeneïtzada per la disposició de les voltes. Alguns casals que voregen la plaça són força remarcables, com ara cal Ferrer de Tall, que llueix uns magnífics balcons renaixentistes, del segle xvi.
Hi havia hagut antigament la casa de la vila, en aquesta plaça, abans que fos instal·lada en la seva seu actual, en el palau del marquès d'Olivart, fent cantonada amb les carreteres de Tarragona i Mollerussa. Al cantó de la casa comunal hi havia la presó. Una de les seves cel·les va ser escenari d'un episodi singular. El 20 d'agost de 1481, el batlle de les Borges va fer empresonar un veí, acusat d'adulteri. L'endemà mateix, aprofitant que la màxima autoritat municipal va haver d'absentar-se a Lleida, un germà del detingut, comptant amb la complicitat d'alguns companys, va simular que portava un càntir d'aigua al pres per atacar el carceller i facilitar l'evasió de l'acusat d'empaitar la dona d'altri, el qual fugiria a Juneda, població que no es trobava sota la jurisdicció de Lleida, i després a Puiggrós. Més endavant s'arribaria a saber que l'acusació que havia motivat la detenció era totalment injusta, sense cap fonament, i obeïa només a antigues gelosies entre el reu fugitiu i el seu denunciant. L'incident, però, provocaria una forta disputa entre el senyor Puiggrós i el batlle de les Borges. Aclarida la qüestió, les dues parts van haver d'avenir-se a la conciliació. Van cridar un jurista de la universitat de Lleida, que va castigar el batlle a donar al seu contrincant dos parells de pollastres en satisfacció de l'ofensa comesa. El condemnat no va apel·lar la sentència.
Altres indrets de Borges Blanques: