Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
A mig Passeig Pau Casals trobarem de cara al mar hi ha el monument a la Sardana, obra de l'artista Francesc Ros i Portas. Al seu davant podem llegir el poema que Ferran Agulló dedicà a la dansa "més bella de totes les danses que es fan i es desfan", un fragment de les memòries de Pere Coromines (Barcelona, 1870-Buenos Aires, 1939) que documenta el bombardeig de Blanes l'octubre de 1938, un poema de Ferran Agulló dedicat a la sardana i un text de Pere Puig Llensa que descriu com va sorgir el primitiu Passeig de Mar.
Barcelona-Blanes, 21 d'octubre de 1938
El dissabte dia 21 hem començat el viatge de retorn amb l'automòbil del Ciurana, que en Prat havia posat a nom meu com a President del Consell d'Estat. Però a la nit del 20 al 21 els avions feixistes van anar a Blanes, i per en Joan hem sabut que havien ensorrat cinc cases del Passeig de Mar, on hi ha la casa de la Carme Hem telefonat a Blanes i ens han dit que a la casa no hi avia novetat; ens hem decidit a marxar la Júlia i jo. Demà vindran els nois: el Joan, la Bàrbara, el Joaquim i l'Albert, amb l'Ernest [amb permís.] Així podrem fer un dinar de comiat tots plegats. En arribar a Blanes puntualitzem això del bombardeig. Fou, en efecte, a les 12 de la nit. Han tirat a terra cinc cases, dues d'elles més amunt i dues més avall de la casa. Però ni allí ni en tot el poble han fet un sol mort o ferit. La Carme ens ha explicat la impressió de terror del bombardeig. Primer han anat a la SAFA, després han volat baix damunt la vila, i per veure millor el crim que es proposaven de fer, han deixat anar bengales flotants. El terror el produeix el soroll del motor quan l'avió passa per damunt de casa teva, després d'una terrible explosió. Que ensorra les cases de més amunt i després les d'un tros més avall, i penses: ara et tocarà a tu. Aquesta impressió terrible ha durat una hora, sempre amb els avions volant damunt de la vila. Una de les bombes ha produït tal explosió que les velles de casa, que els diuen les Pepetes, han estat llançades l'una contra l'altra i s'han assenyalat afrosament la cara totes dues. Tota la nit del dissabte l'hem passada amb ànsia perquè si tornen, aquí no hi ha cap defensa, i com que ja ho deuen saber pels seus espies que no han fet mal, és possible que tornin, perquè no sigui dit que no han pogut fer res. El dia ens ha portat consol i no hem sentit cap explosió.
La Sardana
Quin goig al caure el dia
oir en la llunyania,
en el silenci august de l'ampla plana,
portat com una flaire
per les ales de l'aire
el ritme encisador de la sardana!
L'esperit s'asserena
i tot el cor s'emplena
de dolcesa i amor, mentre refila
i canta i riu i plora
la màgica tenora
en l'era enrajolada de la vila.
El sol se'n va a la posta,
la fosca que s'acosta,
i com uns parpres clou la llum del dia,
amorosida ens besa
i endins, endins, ens resa
una oració d'ensomni i poesia.
O dansa catalana,
o rítmica sardana
que perfumes el seny i l'esperit!
no sap de remembrances
d'amor i d'esperances
qui de lluny, cap al tard no t'ha sentit.
Al Passeig de Mar hi havia tres rengleres de plàtans que l'avidesa dels temporals va anar destruint, cremant, acostant-s'hi paorosament i aniquilant-los amb la seva besada destructora. Els que resten se us mostren abonyegats de tantes coronades severes i podades rectificadores. Però la saba generosa hi circula i, en ple estiu, us mostren la seva pompa de verdor amb una vitalitat corprenedora. Qui se'n recorda de la seva plantació? Qui va tenir la bona pensada de convertir un erm davant de la badia, terra abandonada a la pastura de les cabres i receptora d'escombraries, en un passeig d'arbres ciutadans per excel·lència? Sembla que va ser el senyor Mateu Vilà, quan presidia la Corporació Municipal, qui va tenir la feliç idea. Ell, alcalde forestal, va pensar de seguida a plantar arbres allà on li va semblar que feien falta. Anar a jugar a mar era la il·lusió dels col·legials, en sortir d'estudi, exhibint l'acostumada llesca de pa sucat amb oli. Allà folgàvem enmig dels «trossos» de la Mestrança, formant gronxadors amb un pal travesser per gronxar-nos-hi. O anar a jugar al camp de futbol arran d'onades, amb la pilota que sovint anava a l'aigua. Els més avantatjats en entremaliadures, s'enfilaven pels plàtans a arrancar-hi les boles (el fruit bord) o a sotjar-hi algun niu; a mirar si les petites havien rebentat canons; si anaven vestides, i endur-se-les a casa... però la major part de les vegades ja havien volat. Oh, aquella varada solemne del vaixell de tres país de la Mestrança dels Baguer! Tothom s'aferrava a la corda per ajudar en la treballosa varada. I quina alegria quan, per fi, vencent l'encallament, el veiérem gronxar-se gallardament dintre la mar en calma...! Era un altre Passeig de Mar.
Al Passeig de Mar hi havia tres rengleres de plàtans que l'avidesa dels temporals va anar destruint, cremant, acostant-s'hi paorosament i aniquilant-los amb la seva besada destructora. Els que resten se us mostren abonyegats de tantes coronades severes i podades rectificadores. Però la saba generosa hi circula i, en ple estiu, us mostren la seva pompa de verdor amb una vitalitat corprenedora. Qui se'n recorda de la seva plantació? Qui va tenir la bona pensada de convertir un erm davant de la badia, terra abandonada a la pastura de les cabres i receptora d'escombraries, en un passeig d'arbres ciutadans per excel·lència? Sembla que va ser el senyor Mateu Vilà, quan presidia la Corporació Municipal, qui va tenir la feliç idea. Ell, alcalde forestal, va pensar de seguida a plantar arbres allà on li va semblar que feien falta. Anar a jugar a mar era la il·lusió dels col·legials, en sortir d'estudi, exhibint l'acostumada llesca de pa sucat amb oli. Allà folgàvem enmig dels «trossos» de la Mestrança, formant gronxadors amb un pal travesser per gronxar-nos-hi. O anar a jugar al camp de futbol arran d'onades, amb la pilota que sovint anava a l'aigua. Els més avantatjats en entremaliadures, s'enfilaven pels plàtans a arrancar-hi les boles (el fruit bord) o a sotjar-hi algun niu; a mirar si les petites havien rebentat canons; si anaven vestides, i endur-se-les a casa... però la major part de les vegades ja havien volat. Oh, aquella varada solemne del vaixell de tres país de la Mestrança dels Baguer! Tothom s'aferrava a la corda per ajudar en la treballosa varada. I quina alegria quan, per fi, vencent l'encallament, el veiérem gronxar-se gallardament dintre la mar en calma...! Era un altre Passeig de Mar.
Altres indrets de Blanes: