Autor:
Francesc Martínez i Martínez
Obra:
Coses de la meua terra (la Marina)
(Primera tanda)
, 2012
En el centre de l'ensenada o bahia d'Altea, formada per la serra de l'Albir o Gelada, coneguda en la Geografia per Peñas de Arabí, d'una banda, i d'atra pel Morro de Toix, gegantí reparat inaccessible per la mar, dins de la que es fica, i cap al llevant avança com si vullguera acostar-se a l'eixint del sol, en la voreta de l'aigua està el poble, quals cases, amontonades unes damunt d'atres, s'encaramiten hasta el cadamunt d'una muntanyeta a on està la iglésia parroquial, dedicada a la Verge del Consol, amb sa monumental mitja taronja, coberta de teules blaves i blanques, rematada per una creu, que no sols senyala el puesto d'orar ací i el destí de l'home después d'esta vida, sí que també als mariners i peixcadors els serveix de senyal. Al costat del temple, hastala mitat de la passada centúria, estagué el castell, fortalesa d'a on arancava la muralla,de la que es conserven grans trossos i els dos portals nomenats Vell i Nou; d'ahí el que al barri que formen els carrers compresos en el recinte format per aquelles fortificacions se li done el nom de dins d'Altea; des dels antics baluards arranquen carrers que en exagerada inclinació abaixen en busca de la mar i el pla, a lo que se li dóna el nom de Costeres; des de l'acabament d'estes és el carrer de la Sèquia i pont de Montcau hasta la platja es nomena La Mar; a atre barri assentat sobre una llometa en què en la part més alta es veuen les enrunes d'una torre s'apellida Bellaguarda, sense dubte del nom de la xicoteta fortalea; allà dalt, darrera de la iglésia, el Fornet, qual nom sense dubte es deu a que els carrers d'este barri enfilen cap al sol ponent, per lo que allí en l'estiu la gent es torra, com vulgarment sol dir-se.
