Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Del segle XIX daten les primeres i tímides aventures turístiques de Benidorm com ara la inauguració del Balneario de la Virgen del Sufragio. El 1857 ja hi havia 3.720 habitants. Van millorar les comunicacions amb Alacant i amb Madrid (amb el trenet de la Marina el 1914, la construcció de la carretera València-Alacant i la construcció del ferrocarril Alacant-Madrid). La marina mercant entrava en crisi amb la pèrdua de les darreres colònies d'ultramar i el negoci del vi i la pansa entrà en una forta davallada a causa de la fil·loxera. El 1956, l'ajuntament aprovava el primer PGOU (Pla General d'Ordenació Urbana) de la vila amb vista a crear una ciutat concebuda per a l'oci turístic a base de carrers ben traçats i àmplies avingudes seguint la configuració de les platges. A partir d'aleshores, el sector serveis originat pel turisme es va convertir des en la base de la prosperitat de la ciutat. Vicent Andrés Estellés fou un turista d'aquelles primeres tongades de visitants quan encara tot era més enraonat i va dedicar poemes a la ciutat, entre ells el sonet que podem llegir en aquest punt on es construïren els primers apartaments del que després esdevingué la gran megalòpoli turística.
Sorgia l'illa com un animal antic.
Entre ametlers i vinyes vivament ens amàvem.
De vegades s'hi veien veles blanques també.
Avançava la cala plena d'ocells i rames.
La gran finestra aquella oberta sobre el mar.
M'he proposat que no muira tanta bellesa.
T'agafava del braç davall de les palmeres.
Volaven els coloms en el cel del crepuscle.
Les cadires baixetes a la porta de casa.
Tota bruna, més brunes les cames amb el short.
Us diria en veu baixa, misteriosament,
al voltant d'una taula de conspiracions:
"Jo vaig veure una illa..." Pels camins, plens de pedres,
avançaven els carros sense greix en les rodes.
Altres indrets de Benidorm: