Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest monument es troba en la plaça allargada que formen els dos braços del passeig de l'Estació. L'espai es va enjardinar als tombants del segle XX i consta d'exemplars arboris més que centenaris. Al centre, hi trobem una glorieta i, encapçalant els jardins, el monument erigit a Josep Bernat i Baldoví, fill il·lustre de la ciutat, que havia ocupat un espai lateral de la plaça de l'Ajuntament. El bust és obra de l'arquitecte Bonaventura Ferrando Castells. Hi podem llegir el poema que li dedicà Teodor Llorente i un text de Joan Fuster que valora la contribució del teatre de Bernat a l'evolució de les falles.
A "El Sueco"
Ton nom, Bernat Baldoví
és de Sueca honor i glòria,
en la valenciana història
brillarà sempre com hui.
L'or més pur del Potosí
ton ingeni derramà,
altre donar-nos podrà
més art, ciència i poesia.
Tu ens donares l'alegria,
lo millor que en lo món hi ha.
Les ambicions del faller antic i a l'abast de la seua sàtira eren petits, quasi domèstics, de xafarderia capciosa; però, per això mateix, posseïen vives qualitats d'humanitat, d'humanitat primària i sense embuts, pudent i tot. El vell, o la vella, verds, el marit cornut, la dama atrevida i l'alcavota són personatges de 1'eterna comèdia humana. Quan Bernat i Baldoví els fica en els seus heptasíl·labs desvergonyits, els embolics d'aquells tipus encara ens diverteixen; molt més, sens dubte, que les burles actuals contra el futbol i les vocalistes.
L'aportació de Bernat i Baldoví a l'evolució de les falles va ser, doncs, convertir la dienda del forn o de la taverna en espectacle ciutadà. Cal dir sense melindros que ho féu, de més a més, descaradament: ni atenuà l'acarnissament ni perdonà detall. Cada dia em sembla més dubtós que les falles hagen nascut i hagen prosperat al caliu d'una idea moralitzadora, de correcció de costums; cert és que les flames purifiquen, però les dels fallers no tenen aquesta missió, almenys com a fi principal. Darrere dels llibrets de
Bernat i Baldoví només s'endevina la ferocitat preciosa i gratuïta d'una riallada pantagruèlica. No censura les coses immorals en allò que tenen d'immoral, sinó en allò que tenen de ridícul, i únicament perquè són ridícules. D'alguna manera, podria entendre's que això també és purificar; no n'estic molt segur. Però no es tracta ara d'aclarir-ho, ni a mi m'interessa massa.
El fet és que els llibrets de Bernat i Baldoví responen a aqueixa actitud escèptica, joiosa i implacable, davant la misèria humana en general, i davant la del nostre proïsme més pròxim en particular. Naturalment, el meu paisà no va tenir pèls a la llengua, o a la ploma, per a referir aquests temes, i alguna de les seues obres s'ha fet excepcionalment famosa per la seua jocunda procacitat. No arriba a tant en la seua literatura fallera. Però la segona intenció dels seus versos és tan diàfana que resulta una primera intenció desembarassada i mordent. Les seues amfibologies són rotundes, i les desxifra l'infant més innocent. Fóra grotesc negar-ho i voler donar garsa per perdiu quant a la personalitat literària de Bernat i Baldoví. I el que té de curiós el cas és que, de tota manera, la part menys decorosa i enguantada de la seua obra resisteix millor que l'altra el pas del temps. Honni soit qui mal y pense: però cal reconéixer-ho així. Consolemnos -si hi ha algú que necessite consol per tal cosa- imaginant que la seua ombra anirà a hores d'ara vagant pels Camps Elisis, en l'amistosa i molt envejable companyia d'Aristòfanes, i Marcial, i Pietro Aretino, i Rabelais, o almenys en la del pare Mulet i el rector de Vallfogona.
Altres indrets de Sueca: