Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'Scriptorium, instal·lat a l'antiga capella de la Mare de Déu de Gràcia, que formava part de l'antic hospital, és una exposició permanent que, de manera interactiva i didàctica, ofereix la possibilitat de conèixer el passat cultural de la població i la importància que el monestir de Santa Maria va tenir, al llarg dels segles X-XII, en la producció i còpia de manuscrits, alguns dels quals van ser dels més importants d'Europa.
L'escriptori de Santa Maria de Ripoll va deixar un vell llegat de manuscrits dels segles X, XI i XII, dels més rellevants d'Europa a nivell paleogràfic, textual i artístic. Una part considerable d'aquests manuscrits s'han perdut al llarg del temps, els còdex conservats es troben majoritàriament a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, tot i que cal anar fins a la Biblioteca Nacional de París o a la Biblioteca Apostòlica del Vaticà per poder contemplar les pàgines de les dues gran Bíblies manuscrites al Monestir de Santa Maria al segle XI.
A l'Scriptorium de Ripoll, el visitant hi trobarà una exposició d'obres plàstiques d'artistes contemporanis del país inspirades en fragments dels poemes continguts al Carmina rivipullensia, editat modernament amb el títol de Cançoner de Ripoll o Cançoner eròtic de Ripoll. Es tracta d'un còdex amb vint poemes de temàtica lírico-amorosa, d'autor anònim, salvat gràcies a la intervenció d'Antoni de Bofarull que el va preservar a l'Arxiu de la Ciutat de Barcelona al segle XIX abans que els materials de la biblioteca del monestir fossin espoliats pels francesos a inicis del segle XIX o que es dispersessin després de la desamortització de Mendizábal el 1845. Podem llegir, a l'interior de la capella i si pot ser davant de la pintura corresponent, el número XII versionat per Jordi Raventós. Està dedicat a una tal Guiliberga que podria tractar-se d'Ingilberga, abadessa del monestir de Sant Joan que duia i permetia i una vida depravada entre les monges i possible origen del personatge femení de la llegenda del Comte Arnau.
De l'Scriptorium ripollès també procedeix una altra obra, aquesta datable al segle XIV, el Cançoneret de Ripoll, amb també una vintena de poemes d'autors anònims, estudiat i versionat en prosa per Lola Badia, del qual proposem llegir el número I, una Dansa, en què un frare declara el seu amor a una dama. Els poemes III, IV i V seran dedicats a reprovar tal agosarament amorós.
Finalment, podem llegir un text de Josep Pla que ens emmarca històricament la importància de l'Scriptorium i un breu poema eròtic dels continguts al llibre miscel·lani Cançoneret de Ripoll, de Vicent Andrés Estellés.
Autor:
Anònim
Obra: Cançoner de Ripoll , 2009
Obra: Cançoner de Ripoll , 2009
XII
Lloances d'una altra amiga
Si pogués lloar la flor
del jovent i el seu honor,
lloaria Guiliberga,
que és la flor de tot el regne.
La lloança m'és permesa,
perquè ella venç en bellesa
les dees celestials
tal com venç les terrenals.
Jo, per tant, la lloaré
i d'ella més cantaré
que d'una nimfa: la dea
m'ho mana així, Citerea.
¿Què en diré, de l'ascendència?
No caldrà, és una evidència;
és evident, i ho sabeu,
però diré el que ignoreu.
Sobre tot el que esplendeix
el seu cabell refulgeix,
i venç el safrà en olor,
com venç la mirra i l'amom.
Tant llampurna el seu posat,
que de la perla l'esclat
supera; i el sol domina
la blancor que la il·lumina.
Car el sol manta vegada
no ens regala sa llampada;
però el seu front divinal
sempre refulgeix igual.
El globus dels ulls ardent
dels àngels la llum fulgent
palesa, i alhora atesta
que aquesta noia és celeste.
Nas, ventre, llavis i dents
semblen tan preexcel·lents,
que a l'amor mouen l'anhel
dels homes i els déus del cel.
Té un coll de bella factura
que brilla més que neu pura;
blancs com la neu té ella els pits,
¿que no són durs i petits?
Mans i peus i cada cama
del cos conserven la trama;
no hi ha cap abillament
que li valgui d'ornament.
Que la vesta és més soberga
per l'encant de Guiliberga
dirà el qui sigui assenyat;
no ho negarà l'insensat.
Que visqui, doncs, feliçment
com el fènix sempitern;
mes que visqués jo voldria,
que visqués i em fos amiga.
Autor:
Anònim
Obra: Cançoneret de Ripoll , 1983
Obra: Cançoneret de Ripoll , 1983
I Amorosa mallorquina, teniu el meu cor i el meu seny; un cinyell d'amor em lliga per causa vostra.
II El vostre amor plaent i franc m'ha lligat i pres tan gentilment, que qualsevol altre amor m'abandona, excepte el que us tinc a vós, de què estic encès; i, doncs, puix que el meu amor s'inclina a servir-vos, senyora benmereixent, demano pietat i cortesia.
III El pensament que tinc em trenca el cor, car desitjo ser-vos a la vora, que no en trobo d'altra ... (?), tan fermament me l'heu conquerit, car us porto amor fidel, i el meu desig no cerca altra cosa sinó de servir-vos sense engany.
IV Bell esguard, nodrit sobre natura, plaent, gentilment aciençat, que us plagui un amor net, pur, on és tot el bé que existeix al món, talment que em doneu goig, flor celeste, d'algun dolç atorgament, abans que el mal d'amor em mati.
V Per vós, reina de bella parença, vetllant i dormint sospiro, cridant pietat cada dia.
Autor:
Josep Pla i Casadevall
Obra: Viatge a la Catalunya vella (O.C., 9) , 1976
Obra: Viatge a la Catalunya vella (O.C., 9) , 1976
Els erudits ens han donat una idea de la biblioteca del monestir. Durant la seva impressionant duració —més d'un mil·leni— passà per tota classe de situacions, algunes, com ja és de suposar, molt delicades. Les més tràgiques de totes foren la depredació i la destrucció ocorregudes l'any 1835. Els manuscrits i llibres de la seva biblioteca, foren llavors —a part dels que desaparegueren— dispersats. N'hi ha a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i a la Biblioteca Nacional de París i a la Biblioteca del Vaticà. A principis d'aquest segle, un erudit austríac, el doctor Rudolf Beer, vingué a estudiar els manuscrits medievals espanyols, però havent-se adonat del fons de Ripoll hi dedicà un estudi especial, que publicà a Viena el 1907-1908. Arribà a la conclusió següent: «Cap biblioteca espanyola coetània no pot posar-se al costat de la del monestir de Ripoll — exceptuant potser la de l'església catedral de Toledo, tot i que, sobre el seu contingut en el segle XI no tenim cap prova documental. Fora d'Espanya, en aquella època, només algunes poques biblioteques conventuals i encara les més famoses, com Bobbio, Saint-Gall, Reichenau superaven, en nombre de manuscrits la llibreria de Ripoll... Ripoll fou una cultura — una llum — la més forta d'aquest país en la densa obscuritat de l'alta Edat Mitjana, una resplendor en les tenebres de l'any 1000.
Autor:
Vicent Andrés Estellés
Obra: Cançoneret de Ripoll , 1985
Obra: Cançoneret de Ripoll , 1985
Diàleg domèstic
— D'on venies?
— Del mercat.
— I compraves o venies?
—He comprat
raves, naps i xirivies.
— Això són artilleries
del pecat!
— Li done gust, tots els dies,
moltes voltes al forat.
Altres indrets de Ripoll:
Indrets