Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'antic Castellvell de Solsona, situat en un turó estratègic de 848 metres d'altitud, fou una gran fortificació d'origen molt antic, ja que al segle XI ja s'anomenava "vell". Gràcies a les troballes arqueològiques se sap que s'hi establí un poblat ibèric dels lacetans, la primera població estable de la comarca, entre els segles V i IV aC. Va ser centre d'enfrontaments molt greus en la primera i la tercera guerra carlines. El castell pertanyé sempre a la jurisdicció dels comtes de Cardona. Dins el recinte, s'hi troba el santuari de la Mare de Déu del Remei, notable edifici d'estructura gòtica construït sobre una capella romànica de la qual encara es poden veure vestigis. Fora del recinte, es conserven restes d'una interessant església, a ponent, amb absis trilobulat que correspon a l'antiga església parroquial de Sant Miquel de Castellvell. En qualsevol punt des del qual tinguem una bona panoràmica cap a Solsona o bé cap a la serralada pirinenca podem llegir un fragment de Lo geni català, de Josep Falp i Plana, amb una visió pessebrística de la contrada solsonina, dos fragments descriptius de Josep Pla i un breu poema de Miquel Arimany (Barcelona, 1920-1996).
A llurs plantes damunt de la Ribera
que atravessa pel Pont la carretera,
com vista de pessebre fantàstica al plegat
Solsona entre els conreus d'un pla s'obira;
pintoresca l'enrotlla ara la fira
i un mil·lenari mur de fosca gira
i altives pollancreres li formen bell cercat.
Ciutat enllà, com talaiot que hi resta
encara de l'antiga Reconquesta,
al cim d'una muntanya s'aixeca el Castellvell,
qui amaga el sol ponent amb sa carcassa
i enclou dintre les runes de sa plaça,
fent hàbit d'ermità de sa cuirassa,
un temple de Maria que és un preuat joiell.
Dels serrats pirinencs cap al migdia,
com un braç que estirant-se'n se'n desvia,
la Torregassa baixa que té per contrafort
lo cim del Castellvell: com barbacana
ella cenyeix la solsonina plana
i de sos boscos la verdor llunyana
se fon amb la Ribera que al Cardener fa port.
A la ciutat negregen les teulades
de fumants xemeneies coronades
i allà al rotllo del terme fomiguen los boics ,
com incensaris elevant sa ofrena,
i amb los núvols que la ventada mena
creix l'ombra dels reblecs de la carena
i a cada punt s'apaguen del sol los espurnics.
Si voleu tenir una idea panoràmica de la població i de la seva comarca immediata, pugeu a les ruïnes del Castell Vell de la ciutat, posat sobre un pujol que és a tocar de la població. Es domina un paisatge ple de severitat, ondular, greu.
El Solsonès és la comarca situada al nord del Cardener. En realitat, el Solsonès forma part del Cardener, però en el capítol anterior proposàvem, en nom de la intel·ligibilitat de les coses, d'ocupar-nos separadament del lloc i establir una distinció en el conjunt d'aquesta gran comarca. La part septentrional del Cardener, amb el Solsonès i la Segarra, forma les terres altes de la Catalunya central, terres d'altiplà, fredes, exposades als cops de vent dels Pirineus, agrícolament magres, d'una modèstia i d'una sobrietat admirables.
Vista en conjunt, la comarca té forma d'esquena d'ase: les seves terres orientals vessen les aigües, a través del Cardener i dels seus afluents, al Llobregat i al mar; les seves terres occidentals porten els seus corrents devers el Segre i van a parar, a través d'aquest riu, a l'Ebre remot. Són terres més aviat poc poblades, amb un sistema de comunicacions molt precari, que porten una vida tranquil·la i patriarcal. El Solsonès té una gran riquesa arbòria en la seva contrada subpirinenca, i aquest és l'element econòmic de més volum del país. L'agricultura de les terres baixes és exclusivament de secà i de rendiment migrat. A la comarca hi ha la il·lusió dels barratges del Cardener. El projectat a la confluència del Cardener i l'Aigua d'Ora ha fet parlar molt. N'hi ha un altre entre Clariana i Olnes — anomenat de Sant Ponç. Però el sistema de barratges, si arriben a realitzar-lo plenament, beneficiarà sobretot la part septentrional de la comarca.
Solsona
L'aire que cada dia et renovella
ho fa sense esvair-te la fragància
de senyoriu antic i racons íntims
que demanen al cor un batec tendre.
Altres indrets de Olius: