Edicions del Salobre - 2008 - Pollença
Matí al Llatzeret
El sol s'esbalça als tolls com un neguit
de margarides grogues i assoleix
el rang de vaticini sobre els murs
deserts i espaventosos del recinte:
sols l'erta ascensió d'una araucària
conculca llurs dominis atziacs,
enmig del port. A l'hora del migdia
els saluets de l'aigua són el lleu
perseverar del vent dels dits d'un àngel
que ens porta a la darrera quarantena.
Carrer de les Moreres
Potser, marasme endins, preserves l'àvida
manera inversemblant d'entossudir-te
a viure entre miralls aquarel·lables,
com si volguessis fer-ne passió,
d'això que atenys sols pel neguit i el somni.
Carrer de les Moreres. Lentament,
t'hi materialitzes i el retorn
no t'orsa els mots ni el mite que t'acull
quan l'anomenes. Les estacions
ens porten a vegades la fretura
precisa per ser purs en el deliri
i en la feblesa, car vivim a l'ombra
d'indignitats, que l'estelada absol.
Mira colors, abans de retornar
als àmbits calitjosos on t'esperen
els negres crisantems d'un gran oblit.
Des del santuari de Consolació
Entr a la clastra buida. Jocs de faroles, ecos que anuncien la posta. Ara tot esdevé molt menys cutani. Cerc amb els ulls l'incendi, l'argot de la planura. Formacions dunars i els poderosos territoris d'un núvol són la terra i el cel d'indrets on hem estat feliços. Pens la teva cintura d'herba sana, la llunyania, on regna un arxipèlag. Ens farem vells i pàmfils i maldestres, amor meu.
Em vull morir a la vila
Des dels darrers pujols de les serres més minses
ets una taca d'ombres, poble meu,
una silueta horabaixenca i melangiosa
que es perfila en uns verals d'antics captaires
fascinats per esparpells de gessamins
i magraners silvestres.
Mentre l'estel dels bovers, dins el mestral,
parpelleja, seductor, galant d'estrelles,
i les darreres gavines escorçades
furguen la pell de l'aire
tal qual esquerdes de plomes,
tu, poble meu, esdevens innominable i un cenobi
profanat pels envits de l'horitzó.
M'hi vull morir, a la vila,
entre els geranis casolans que agombolaves
amb la presència i amb el somni,
feta puresa i tremolor i albada íntegra,
entre l'encís monòton de la pluja a l'entretemps
per les llimones, per les nanses, pels brancals,
com una escarpra dolça, com un tacte
maternal i un instint d'arbre i de terra
i d'aiguamoll i de prodigi.
Perquè, de tantes morts, si he de triar,
jo vull la meva:
les gatoses del Puig Gros han florejat
i el contrallum del teu record m'indica
que una vegada mes un fet tribal,
encara que escabrós, pot ser agradabilíssim.
Final d'estiu
Ja s'acaba l'estiu. Cabrera enllà,
darrera la calitja, l'horitzó
rutila i, despessec, com el bon vi,
evoca la tendresa d'una dona
distant.
Tenim la passamaneria
de dies nous per ressaltar velluts
i somnis, a despit de defallences,
i la seducció dels mots; aquest
convenciment tangible que el plaer
no té mai la bellesa del desig.