Editorial Columna - 2005 - Barcelona
III
Adéu-siau, amics, gent de la plana,
divinament tocats pel nostre vent,
genials geniüts de tramuntana,
adéu-siau, amics, la meva gent.
Bagatge de records tinc a l'andana
on barrejo el color i el pensament:
un oli d'en Sibecas s'hi agermana
amb poemes d'en Fages de Climent.
Vull endur-me en versos i en imatges
la neta horitzontal d'aquests paisatges,
la corba esmerilada del cel blau.
Si ells em fan companyia cada dia,
serenament i sense melangia,
podré dir-vos, encara, adéu-siau.
XVII
A manera d'epitafi
D'aquesta terra tinc l'arrel més pura;
l'alè de viure el trobo en aquest vent;
de la llengua n'he fet un manament
i aquí fineix la meva singladura.
Amor m'ha donat plena la mesura;
tres fills prolongaran el meu accent;
dels amics he rebut goig permanent
i dels llibres, camí per l'aventura.
Pelegrina de totes les dreceres,
amiga de muntanya, plana i mar,
ancoraré les barques viatgeres
al port on es detura el meu esguard.
Graveu en pedra el que m'ha estat més car:
«Aquí jau una filla de Figueres».
A sol ixent, quan l'hora és clara i freda,
pròdigament, el bosc m'obre camins
fins que hom es perd al cor de la fageda
que té aquell verd incert de mar endins.
L'aire és tan lleu que hi canta quan s'enreda
el ventall breu; la molsa fa coixins
d'espès vellut i arreu de la margeda
l'heura ha crescut en desgavells d'instints.
La deslliurant presó m'ha fet captiva
i entre barrots de faig, amunt i avall,
et duc amb mi, ombra silent i viva.
Sola i de dol, al verd amagatall,
el teu record benignament m'arriba
amb cada vers de Foix i Maragall.