Fill de J. Armengot - 1936 - Castelló de la Plana
La cançó de la llar
La casa és tota plena
de pau i serenor;
les coses cobren vida,
la llum es torna d'or.
Hi ha velles recordances
que diuen la cançó
de la vida, gronxant-ne
dolçament un bressol...
No és a casa la mare,
mes la mare és en tot...
¡perquè la seva absència
plena és del seu record!
¡La casa és tota plena
de pau i serenor!
La cançó de les danses
A ballar les danses
del carrer major
va la balladora
i el seu ballador...
La dolçaina crida
i crida el tabal;
i a ballar les danses
les xiques se'n van,
que tenen les danses
del carrer major
unes recordances
de llunyans amors.
Mentres les postisses
fan el repicar,
canta la dolçaina,
redobla el tabal,
i les xiques senten
al dintre del cor
com l'esgarrifança
que anuncia l'amor...
Per això les xiques
sempre han desitjat
que apleguen les festes
que porten dansar.
¡A ballar les danses
del carrer major
a on les xiques troben
sempre ballador!
La veu de les campanes
Campanes del poble,
¡com vos he delit!,
¡com assereneu
tot el meu neguit!
Campaneta clara
que branda a bateig
amb l'aldarull
del seu revolteig.
Campana vibranta
de batall d'or
que canta en les noces
el triomf de l'amor.
Campana que plora
plena de dissort
quan a casa nostra
arriba la mort.
Campana que, folla,
canta en l'esplendor
del cel, celebrant
la festa major.
Campana que sempre
ens fa recordar
els que se n'anaren
per a no tornar.
Campanes del poble,
¡ja vos torno a oir
i amb les vostres veus
quant me sabeu dir!
Mediu nostres vides,
no ens podem fugir
perquè sou a un temps
passat i avenir...
...¡Però sé que un dia
el vostre brandar
tots, -tots sinó jo -
vos han d'escoltar!