- 0 -
Cobles (fragments)
Jesús del meu cor volgut i Amat
en est foc tan gran me som tot cremat.
Jo no sé espòs meu, de mi que és estat,
aquest sospirar a on m'ha arribat.
Ja tinc lo que vull, que és el meu Amat,
qui em mata de penes, i mai he penat.
Perquè, com més pen més desig penar,
que és una set gran, de voler amar.
No és possible dir d'un cor abrasat
la pena que passa pel seu Amat.
Perquè ell no reposa, ni té sacietat,
perquè sempre plora que és estat ingrat.
Amb gran veritat, açò jo ho puc dir
que no haver-lo amat s'és perdut per mi.
És esta una pena de si tan sentida
que moltes vegades casi acab la vida.
Sinó que l'Amat, té tan gran amor
que em pren en los braços, i estic millor.
Perquè així les flames vénen a aumentar,
i açò va ser aquell sospirar.