Editorial Selecta - 1964 - Barcelona
El mar de Blanes
(Marechiare)
Quan s'aixeca la lluna al mar de Blanes,
el peix juga amb la llum sobre les ones
i brillen en les aigües llunyedanes,
com ales de querubs, les blanques lones.
Quan s'aixeca la lluna al mar de Blanes.
Al mar de Blanes mira ma finestra
i mon amor s'hi posa llargues hores.
Mai he sentit sonar més grata orquestra
que la que fan les ones cantadores
del mar de Blanes sota ma finestra.
¿Qui cantarà la llum de les estrelles,
veient les ballarumes lluminoses,
que fa néixer la lluna en les nits belles
al damunt de les aigües bellugoses?
Qui cantarà la llum de les estrelles?
Vine, que l'aire és dolç i la mar calma.
Unim les nostres veus, amiga mia,
i ressonin al lluny de balma en balma,
cantant del nostre mar la poesia.
Vine, que l'aire és dolç i la mar calma.