Diputació de Tarragona - 2007 - Tarragona
És l'edifici renaixentista més notable del municipi. En desconeixem la data de construcció, però creiem que cal situar-la dintre del període 1560-1620. L'immoble, que dóna nom al carrer on es troba —el de la Comanda—, era la casa del comanador hospitaler i se la coneix com a Casa del Delme ("del Deume" en l'expressió local). El delme era un impost que es pagava als hospitalers i que representava una dècima part dels productes del camp.
La porta és d'arc de mig punt. Al damunt de la clau hi ha l'escut de Navarra. Una de les explicacions que trobem sobre la presència d'aquest escut és que en el període comprès entre el 1712 i el 1728 hi havia com a comanador Jeroni Muñoz de Pamplona, i és probable que hi posés l'escut de la seva terra. Cal tenir present que fou a principis d'aquesta època quan els catalans van perdre les llibertats nacionals abolides per Felip V, i que els hospitalers de la castellania d'Amposta —com ja hem comentat en capítols anteriors— sempre es van situar a favor de les causes castellanes. La col·locació d'aquest escut podria interpretar-se, doncs, com un símbol de superioritat sobre una població que va perdre la Guerra de Successió. Al primer pis hi ha tres finestres i una galeria a les golfes amb una garita a l'extrem; el desguàs de la teulada el fa mitjançant tres gàrgoles. L'edifici no surt a les diverses desamortitzacions que es realitzaren en el segle XIX, la qual cosa fa pensar que l'orde el devia vendre abans que l'Estat iniciés les diverses desamortitzacions que tingueren lloc al llarg del segle XIX. A la part posterior, la que mira a ponent, disposa d'un extens jardí.
A la casa que hi ha tocant a la del Delme, i que ocupa l'espai que hi ha entre aquesta i la Creuera, hi havia per la part de les Grases un antic forn de pa. A les seves finestres abalconades hi podem veure unes baranes que constitueixen l'únic detall modernista que hi ha al municipi.
En un dels cantons de la plaça de Missa, en el del sector de llevant, surt un petit carreró cobert parcialment, d'uns quinze metres de llargada i amb un lleu pendent: és el carrer de la Comanda. En el seu punt més baix es troba la Creuera, que com el seu nom indica, és una cruïlla de carrers; en aquest indret també hi conflueixen el carrer de les Grases i el de Baix. És en aquest punt que una vegada a l'any succeeix un fet ben curiós. Si des de la Creuera mateix ens situem mirant en direcció a la plaça de Missa, veurem que entre l'església i la Casa de Don Pedro hi ha una petita separació d'uns 20 centímetres per on podem veure cel. És per aquesta escletxa que un cop a l'any, i al despuntar el dia, entren els primers raigs del sol, creuen la divisòria de les places de Sant Salvador i de Missa, passen entre el tram alineat d'arcades de la plaça de Missa i, després de recórrer el carrer de la Comanda, el sol il·lumina per uns instants la finestra que hi ha a la primera casa del carrer de les Grases. Al poble sempre s'ha dit que aquest fenomen es produeix el matí de Sant Joan, però no és cert: és el dia del solstici d'estiu, que no sempre és el 21 de juny. No sabríem explicar els motius d'aquest episodi, si és una casualitat o és una cosa extremament i meticulosament calculada pels primers constructors del temple parroquial, és a dir, pels templers. Si fos així, quina lectura se li pot donar? Vosaltres mateixos!