Edicions 62 - 1988 - Barcelona
Viatge en somni pels Països Catalans
A l'amíc Josep M. Palau i Camps que m'allotjà a ca seva i a tots els companys que em feren Mallorca amatent com una amiga.
Al Castell d'Arbeca
hi ha tres-centes seixanta-cinc finestres.
Fosca d'auba!
Prendrem cafè al Riskal
però soparem a can Pere del Gel.
Formatge de Maó.
Puig de Santa Magdalena.
I capten en el clot de la mà
perquè no tenen bacina.
La flor de panical
la trobareu a Sant Pere de Roda.
La Geperudeta escolta els veredictes
del Tribunal de les Aigües
i sempre hi està d'acord.
Ah les palmeres d'Elx!
I les sorres de Benidorm!
El Castillet ens espia
mentre besem la dea de la Llotja.
Tan, tan...
—tambó!
Siurells o xiurells?
Meritxell.
I el Canigó nevat és com un pit de dona.
Cap enderrocat.
Cap de la caça.
Escala picada.
Escala de cabirol.
Porto Compte, vaixell.
I el penyal d'Ifac.
A la Casa la Vall
hi ha un metge que surt de la presó
per acompanyar els turistes.
Capells i sobrassada de Manacor.
Perles?
Trobigueres:
lligacames de la Catedral.
Madona Bruna
i deu escolanets que l'envolten.
A en Cabrit
me'l menjaré frit.
I biscus,
buguenvíl·lea enfiladissa,
oms platejats.
Son Verí
i oliveres verdes sobre les roques blanques.
Tarongerars florits,
garrofers.
Cales amb pins i sense pins.
Els «Blauets» canten a Lluc
i els sento en ficar el cap
dintre l'olla de Núria.
I a Lleida hi ha trenta monàrquics.
La barca dels pescadors surt a la matinada.
Es Pi de s'Ensaïmada.
Es Puig des Cornadó.
I ara anirem a caçar mòpies o gambesins.
En Pau i n'Aina s'amaguen a les tenebres.
Txe!
L'os de la son.
I olives farcides d'Alcoi.
Tot això és folklore.
Només són importants
el cant del gall
i els meus versos.
No. Els dinars d'homenatge.
No. Les flors a les tombes dels morts.