Autor: Rosa Fabregat i Armengol
Indret: Parc Màrius Torres (Lleida)

Fou el teu repte, Màrius

Nafrada per l'esglai de la guerra
i els ideals vençuts.
Sublimada per la malaltia
i el sord desig de viure.
Colpida pel dolor de l'absència
i el seu fondal d'angoixa,
La teva veu perviuria, Màrius.
Però tu no ho sabies.
Lentament la pautaves
en patrons de paraules,
Hivernava en els fulls
de modestos quaderns.
Silenciosa, la boira
et cridava a la terra dels morts.
Això sí que ho sabies,
tot filant, de la copa de l'ànima,
una veu immortal.

Fou el teu repte, Màrius:
de la mort fer-ne vida.

Autor: Jordi Pàmias i Grau
Indret: Parc Màrius Torres (Lleida)

A Màrius Torres

Orenetes nascudes de la teva paraula
aletegen, a l'ombra de l'últim passadís.
I una música pura commou el sostre gris,
el silenci quadrat de les parets de l'aula...

Escoltarem la veu serena dels teus versos,
en el difícil trànsit del temps que ha de venir.
Al Mas Blanc —gelaria porticada i jardí—
hi anirem per camins solitaris, dispersos.

I evocarem la límpida cançó de joventut,
un remolí de sedes, al bell mig de la dansa,
i els llibres que guardem en un racó perdut...

Si el passat desnivella, amb pes mort, la balança
i la vida s'apaga, com el so d'un llaüt,
la teva llum, poeta, és la nostra esperança.