Edició d'autor - 1963 - Barcelona
Em va citar al seu piset de l'entresol del carrer de Muntaner. L'únic col·laborador que tenia en els seus somnis editorials era en Lluís Palazon. En una habitació de mals endreços em va ensenyar tot el que havia fet fins aleshores. Aquelles col·leccions d'«El grano de arena», «Cristal», etc., editades moltes d'elles amb restes de paper que podia haver de sobrants de fabricació dels paperaires, amb paper de barba fins i tot, mentre que es pogués imprimir. Tot allò sols era un assaig. El seu cervell treballava a ple rendiment. Portava una idea que l'obsessionava: que el llibre no sols fos adquirit pel seu contingut, que només era apreciat per un públic molt reduït, si no per la seva presentació.
Va començar a voltar-se de col·laboradors eficients, als quals havia contagiat el seu optimisme per a fer reeixir la seva idea i poder veure convertit en realitat el seu pensament.
Un dia em va portar un original. Era «Lo que no conté en la historia de Sant Michele». Per ella sola no valia gran cosa, ja que existia editada «La historia de Sant Michele» per una altra casa i que veritablement era una obra definitiva.
Però Janés, emparant-se en el prestigi d'Axel Munthe, la va editar amb un sentit estètic completament fora d'aquell temps. En Narro li va fer uns dibuixets al·lusius i unes vinyetes que valoraven el contingut de les historietes. El resultat fou que al cap de quinze dies va venir a que li compongués el llibre de bell nou. Era el primer llibre que exhauria en quinze dies i els primers diners que de debò li proporcionava el negoci editorial. Jo, per intuïció, no havia distribuït el metall, i al cap de dues setmanes sortia la segona edició.