Fundació d'Història i Art Roger de Belfort - 1993 - Aiguamúrcia
L'estol
I ara adéu, capità de les naus que un matí
salpaven a tot drap, de dret a la conquesta
de l'illa de Mallorca. Solcaves el camí
per a eixamplar la terra, que encara fa requesta
per tantes rutes velles. Torna, Conqueridor,
desvetlla't a Poblet! Porta la teva espasa
que allí tens embeinada. Redreça l'horitzó
que pertoca a la Pàtria. Que el sol ens entri a casa
esgarrinxat amb punxes de la rosa dels vents.
¿No sents encara el crit dels nauxers combatents,
encarnat al mestral que regira les cimes?
Tots t'esperem, no ens diguis que ara ja tant t'estimes:
Salou té a punt l'exàrcia. Si cal, de sol a sol,
ja sargirem les veles per a un novell estol!...
Cançó de cala crancs
Frondosa cala, mig arraulida,
ets la maragda dels esvorancs.
Frondosa cala feta a la mida
pel pas esquívol i errant dels crancs.
La verda timba que t'arrecera
de l'embranzida que duu el llevant,
la teva jeia més planera
oh blava gorja!, i et fibla un cant.
Quan les onades tenen peresa
es bressen blanes dintre el teu jaç.
Les nimfes cullen brots de bellesa
per abrigar-se, dormint al ras.