Edicions 62 - 1999 - Barcelona
No he volgut enviar-te la lletra que ja havia finit, sense expressar-te la gran meravella que he viscut a la Pobla, la qual cosa faig ara. Recorda, amat Luigi, que t'escric per a contar i cantar històries, que no per a provar la història.
Com aquestes jornades passades he venut i molt bé, he anat a veure la Pobla de les fembres peccadrius, que des que vaig arribar-hi tenia molta curiositat per tot el que m'han dit i em diuen. La Pobla és molt prop de la Llotja. He anat per ço com s'acostuma que els hòmens van allà on les dones són, a la usança d'aquesta terra.
Encontinent a la posta del sol, no poden arborar-se o parar-se cap escala, vulgarment apel·lada de gats, per on hom puga muntar a cap terrat, essent les dites escales baixades i posades planes en terra. Les muralles des del Portal Nou al del Tintorers o del Tints Majors, clouen el bordell, fent així un barri tancat, edificat només en petita part, car està proveït de molts horts. Retirat de la ciutat es troba, per tal que les famílies anomenades honorables no tinguen necessitat de presenciar escenes immorals. És com un palau molt ben poblat de dones. Gran, com un poble petit. Les finestres, les de més, són mores, així com aquí hi ha molta moreria i grans senyals de moros. Les finestres mores tenen la forma del pany de les portes. A través de les finestres, com a través dels panys, veus grans senyals d'ornaments i afalacs.
Les cases de la Pobla estan decorades per dins amb grans riqueses de guixeries, entabacats i rajoles vidriades, semblant als palaus moros. N'hi ha algunes, però, que tenen altres ornaments, com ja t'expressaré més endavant. Les façanes són emblanquinades, encara que un poc descurades, a causa del temps i del fang i a causa de la brutícia que molts llancen a dreta ciència. Gesmilers i flors de taronger brollen als ulls i satisfan amb llur flaire. Cases flamants i tan blanques com una coloma, amb horts molt grans i bells i ben plantats de molts arbres. Ço delita molt els ulls i asseca els brolladors de llàgrimes. Bells captius conreen aquests jardins. La regina habita en una mena de petit palau molt ric, emparamentat de pàmpols amb gran còpia de raïms. Si no ho veus, no ho treus, encara que ho hages oït mil vegades.