Caixa Laietana - 2007 - [Mataró]
Manuel Cuyàs és el meu mestre de dibuix. De molt jove vaig iniciar les classes al segon pis del número 30 de la Rambla de Mataró, que és casa seva, l’any 1945. De noi hi anava els vespres sortint de l’escola de Santa Anna, que és a la mateixa Rambla, puntualment, sense fer campana ni un sol dia, amb deliri, grimpant els graons de dos en dos fins a l’estudi, empès pel deliri de dibuixar.
L’estudi és una doble habitació de dos balcons sobre la mateixa Rambla, separats per una llar de foc. Davant la llar dues butaques d’estil colonial i una tauleta. A la dreta la seva taula de dibuix i un portacarpetes obert, sempre curull de papers i esbossos. Si s’entreveia algun retrat o caricatura m’abstreia. Per les parets, dibuixos seus a la ploma, pels bastiments de les portes tinters buits de tinta xinesa s’enfilaven amb aire de decoració infantil fins al sostre. Al sostre, de bigues de melis, hi podia penjar algun tronc pelat trobat en alguna riera com un toc decoratiu de subtil surrealisme.
L’estudi, dividit en dues estances, no era pròpiament el d’una escola, sinó un estudi d’artista adaptat a escola, fet que li donava un encant d’intimitat que el diferenciava de la fredor de les clàssiques aules. En els espais que quedaven lliures entre butaques, sofàs i llibreries, Cuyàs hi va adaptar taules de dibuix i una bona bombeta a cada una d’elles. La ràdio emetia cançons que Cuyàs xiulava, acompanyant-les.