ESGLÉSIA:

Autor: Joan Timoneda

(Ací ix l'ESGLÉSIA, amb una artificial Església en la mà.)

 

ESGLÉSIA:

Só l'Església militant

d'Anglaterra desterrada,

i esposa de Déu amada,

camí per a la triomfant,

eterna i glorificada.

 

Llagrimosa i fugitiva,

vinc de França i Alemanya

a la perfecta cabanya,

on la fe i caritat viva

resedeix en nostra Espanya.

 

Aci só molt favorida;

ací en robes principals

m'adornen, i amb mil regals

festejada, i ben servida

de músiques pastorals.

 

Beneita de l'etern Déu

sies Espanya, i tu, València,

puix en suprema excel·lència

magnifiques l'estat meu

i ma divina presència.

 

València, molt plaentera

t'has de mostrar en tes coses,

puix tens, de les abundoses,

fèrtil i alegre ribera

de flors i virtuts precioses,

 

on les mies ovelletes

sé que podran pasturar,

i saciar-se sens belar,

i aprés, com a mansuetes,

dins ma choza s'albergar.

 

Lo que molt més me fatiga

és veure de mi apartades

ovelles descarriades;

estes de la falsa Lliga,

amb sang de Crist almagrades.

 

Oh ovelles, si pensàsseu

lo que costau al Senyor,

al meu espòs i pastor,

sens dir que no em maltractàsseu

amb tanta ira i rancor!

 

On eres, lo meu espòs?

Torna, torna per ta esposa,

i no vixca recelosa,

puix lo teu cos tan preciós

dins de mi tostemps reposa.

 

Coneixeu-lo, amigues mies?

Dar-vos he les senyes d'Ell:

és dispost, ros, blanc i bell,

sustent, descans dels meus dies,

que ningú s'iguala amb Ell.

 

És d'entranyes molt benines,

no sap sinó perdonar;

és sol·lícit en amar:

rosa posada entre espines

per ses ovelles salvar!

 

Mostra'ns on tens tan jocunda

la sesta, espòs, assignada,

i on pastures la manada,

per no estar-me vagabunda,

sinó en servir-te ocupada!

 

Amb tos engüents i fragància

allarga, allarga eixos passos;

per a mi no sien escassos,

perquè gose en abundància

de tos tan dolços abraços.

 

Oh, el meu espòs i alegria,

no em deixes d'afavorir!

Allí par que veig venir

a qui tant l'ànima mia

desitja tostemps servir.