Mitja vida de teatre. Memòries

Editorial Aedos - 1960 - Barcelona

El lloc triat del Laberint...

Autor: Adrià Gual i Queralt

El lloc triat del Laberint va ésser la gran terrassa que té a cap i cap un templet circular. Un d'aquells va servir de fons a la representació, acarant-se amb l'auditori, emplaçat a sota un velàrium a la faisó d'envelat, que deixava al descobert tot el recinte d'acció teatral.

Una tenda d'acampament, amagada a l'espectador, va servir de foyer als intèrprets, durant la representació, i, quant a l'apuntador, el vàrem soterrar fins a mig cos en un lloc apropiat, només que per seguir les recitacions i estar a la caça d'una possible falla de memòria, perquè tots ens sabíem els papers de cor.

Degudament fet el reclam de la representació, especialment per vies d'un cartell original d'Utrillo, que s'imprimia en els tallers de casa meva, aleshores regentats per mi, i concertats els mitjans de comunicació amb els carruatges que des de l'estació de Sarrià feien el trajecte de Vallvidrera, els quals varen muntar un servei especial Sarrià-Carretera d'Horta, fins al Laberint, va arribar el dia 10 d'octubre, fixat per a l'estrena d'Ifigènia, que exigia per a assistir-hi invitació de pagament i recomanació expressa de la persona que la sol·licitava.[...]

Maragall aquell dia va passar-lo entre expectacions i embadaliments, (que després es complaïa a confessar amb la seva paraula precisa i bondadosa.

Jo no podré mai oblidar la seva figura paternal, sempre pendent dels versos que lliscaven dels nostres llavis, i que, en parlar-li de les seves devocions, el contactaven amb el més íntim de la seva consciència poètica, que en aquella ocasió havia pres per pretext Ifigènia de Goethe... i després aquell xampany clausural, que ja no significava perill de cap mena, perquè, retornats al nostre estat civil, segellava la bona fortuna que havia presidit la jornada, acomiadats dels nostres grans acollidors, i empreníem el retorn sota les llums del capvespre patinat de tintes tizianesques... l'esbojarrament en llavis dels més, la confiança en l'esperit dels altres i un fogar de presagis de totes menes per a l'esdevenidor, reclòs en els tremolors de la meva ànima.