Editorial Moll - 1975 - Palma
Carlit
Terra de l'aigua,
crivellat tens el pit
com si esberlés la fermesa del si
no sé quin flux interior de sang
regit per una interna consideració
de plans, embalums i altituds.
Un mecanisme enginyós,
invisible,
creat essencialment en l'inici del pensar,
confós que era, tot junt amb poesia
reparteix cent vegades
en el granit plegat
la suavitat viva de l'aigua
fins als llavis sempre vius
de la ferida
que tremolen, al sol,
sota els nervis de l'herba.
Així el fruit travessat pel verm
fa pujar de la profunditat
la gota de mel que lluu al sol.
Font monumental d'una plaça de poble,
el verdet sobre el bronze,
la molsa avesada a la pila,
amb la viola dels créixens
renoves a cada instant
l'eterna inauguració,
l'aigua impol·luta del primer jorn.
Dones de Llo
Dones de Llo,
suors negres de la terra
solidificades al sol,
amb posats de santes Maries velles.
Arrufides com
estorregalls de terra d'argila,
els ulls vius com d'esquirols,
més que no els llavis parlen i diuen
que pena és vida;
pintades de ferum d'ovella,
i el cansament al damunt,
que ve del feix sobreavançat de feines.
Tot surt del roc:
les cases, l'església, la gent.
Pits magres, punxes de sílex,
seques i dures espines de la llet.
Dones de Llo,
aqueixa nit curta de son
en la bravor de l'estiu ensuat,
refusa, dolorós, la pau del vostre cos.
Tan curta sembla la carícia de l'amor
per a vós, suors solidificades al sol,
amb posats de santes Maries velles.
Les campanes de Llo
Enmig d'un campanar de pedra i cel,
lligant el roc motllat, a cada caire
dos arcs romànics col·loquen llur estel.
Les campanes de Llo ballen dins l'aire.
Niu de coloms, obert a tots els vents,
ignorant com s'abriva el briu de neu
que s'il·lumina en el resplendiment
d'aquells dos ulls esparracant el cel.
Penjades a la volta, les campanes
ballen com una fulla al nus d'un branc,
cop damunt la neu, volta en la muntanya,
adéus sus dels pins, i ara en l'espai blau.
Al braç torçat, lleuger, de ballarina,
frèvol i pur moviment dansarol,
suspeses iran, flor pesada i fina,
rosella roja al bes últim del sol.
I, tot i així, un cansament les crespa,
pesant al ventre i reclinant el cos;
un desmai trist els fa afluixar la testa
en l'espatlló, com l'ocell quan s'adorm.
Assegurant-se amb l'única innocència
d'aquella tarda, isolant el destí
de la labor del camp, amb paciència
com el qui tria el gra de l'infinit,
queden allà, damunt la façana
que algun boer congrià amb cel i sol,
enmig d'un tel de pedres, dues aranyes,
un punt d'ombra captant els raigs del sol.
La Cerdanya al setembre
No sé per què la Cerdanya al setembre
em fa pensar en el raïm verol.
Els bous porten els camps en les carretes,
coixinades de palla,
l'aiguatge sembra escates de peix pel riberal,
i el cel retalla una fulla de parra
amb la cruesa lluminosa d'un podall.
No sé per què la Cerdanya al setembre
em fa pensar amb un gra de raïm verdal.
Ja tornen aquells verds que l'agost ha xuclat fins la sang.
Certs dies, com si fos un gran vaixell molt lent,
un grumoll fraternal de broma avança amb pena,
averany d'aigua i de plata
que guaiten les cent mil nines dels redalls.
Setembre és nou com la pell de la nou,
i, abans d'aquell rovell fruitat dels tardorans,
un verd de juny esclata al tombant de l'anyada.
Setembre és nou
i té un bàlsam de tendre i moll
com una cambra emblanquinada.
Pel finestral d'agost han fugit
els passarells d'estiu;
per a mi queda el meu país,
mocadoret brodat de menta,
d'aquells que embolquen el tresor,
al fons d'una butxaca vella,
d'un gra d'imaginació
que mai no madura
com les parres de Cerdanya,
que, empaperinant-les bé,
porten la gaspa al Nadal.
Els galls
Els galls de nit filbasten matinades
sobre el crestat de fem de l'era condormida,
tenen plomes de foc que atuda un xic la lluna
llepant la plaga roja i viva de llur cant.
I criden fins a fer perdre el vent
en els corriols
on l'alba fa avançar ses ondades d'escuma.
País adormit
sobre un embà d'argila tendra,
d'herba humida
de baf de bèstia mansa,
morro endinsat en els replecs calents del ventre,
el vellut de l'ull cluc.
País
estès entre dos rengles de muntanyes,
pits d'aigua de la roca
com uns braguers quitllats amunt.
País
amb l'estesa dels boscos
que baixa a beure a les riberes
abans que dia.
País
suspès entre dos rengles de muntanyes
com una estragina [teranyina] que el vent balanceja
amb gran caminament de blats
creuats
damunt l'espiga d'ordi de set rius,
coloms d'escuma
saltant de roca en roca,
abandonant l'herba
una ala ensucrada de neu.
País,
el sol se'n va a obrir el pany
d'una nova jornada;
la lluna es trencarà dins els pous
guardadors d'ombres,
com el rovell de l'ou
queda pres en el tel de la llum.
Les cases lliuraran tot el que a la nit clouen,
el dit dels campanars,
el dit del fum,
els dits d'on van rajant
la flor de la llet,
el crit dels galls
com una pedra dins la calma d'un estany.
Machado
Baixant la costa, Cotlliure i el mar.
Altra part de la collada en enllà,
Espanya bressolant de siures rojos
i olius magres
l'onada moridora.
Però tu, d'aquesta banda
de la ratlla irrisòria que anomenem llibertat,
Mort viu,
afaiçones el roc pregon
a la imatge del silenci.
Silenci
com una taca d'oli
xafa la cresta de Fonada;
trist silenci de planes socarrades
que ens pica al cap amb un polsar de febre;
entebeït silenci de tota sang
vessada pels set raigs de l'angúnia
oberts sota l'anell del coll
abans de poder arribar al crit,
perquè la boca és fosa,
afusellada,
esborrada
a sota una façana
que emblanquina la calç...
Trinitat dels nostres jorns,
dos cossos tornats de pols
i el teu salat i dur,
tots tres fets una espasa
als polsos del nostre viure,
al moll dels desvaris,
al caire dels descuits possibles.
Cossos massa grans
per al traüt de llosa
que us ha enfondit la guerra
on us manté la pau,
eixampleu lluny les mans
fins a les planúries
de Sòria, multiplicades,
fredes i pures;
d'Oriola, encesa de bitxos madurs;
de Granada pàl·lida,
verda en sos murs,
on plou la sang del clavell andalús.
Intactes i flexibles penyals de poesia,
aneu abalançats pels anys i a les palpentes
vers l'estret que tenim al capdavall dels dies,
amb la pólvora interior de la paraula viva
i percudint la mort
el sol de vostra vida.