Editorial Selecta - 1970 - Barcelona
I
Quan la Lola a mi m'escriu,
sento el cant de la perdiu,
veig la llum de les muntanyes
i començo a somiar
unes coses més estranyes!
Somio que vaig tot sol
volant pel vent que m'empeny,
i que arribo aquí al Montseny,
trobo una perdiu que canta,
pro que canta que m'encanta;
que l'agafo i me l'enduc.
La tenia dintre una gàbia
i després, tot d'un plegat
la perdiu se'm torna Lola.
I quan l'obro compassiu
se'm torna a tornar perdiu
i bo i cantant vola, vola...
Al Montseny jo vull tornar
per a sentir-la cantar
i collir-li una viola.
Per la Lola (fragment)
IX
De tant temps que no et sentia,
veu, veueta del Montseny,
gairebé no et coneixia.
Mes aixís que et sento dir
d'aquests plans i soledat,
la memòria m'ha tornat
d'aquell dia tan bonic,
quan me'n vaig anar amb l'amic
Pijoan costes avall
i tu et vares quedar dreta
—te'n recordes?— en un pla
prop d'una casa molt vella.
L'Arciset també era allà.
Quina tarda que era aquella!
Pro me'n vaig haver d'anar.
Jo aquí baix i tu aquí dalt,
cadascú ha anat fent sa vida.
La teva és la que més val.
Veus més cel i tens més sol
i vius més a poc a poc,
tens cada fruita a son temps
i cada cosa a son lloc.
Aquí tot va per extrems,
tot... o massa, o massa poc.