Editorial Catalana - 1920 - Barcelona
L'Orfeonista
I
De l'Orfeó de Sants
jo sóc orfeonista
i poso en els meus cants
la meva fe d'artista.
El meu promès també
cantant la vida passa:
mos cants són tots per ell
per ell i per ma pàtria.
I quan ens trobem sols
semblem dos rossinyols.
Tornada
Ell me diu: Mes cançons són per tu
jo li dic: Per tu són mes cantades.
I més tard quan casats estarem
cantarem
les cançons a petons i a abraçades!
II
Cantant cançons d'amor
anem sembrant la terra
i amb tan bona llavor
no hi pot florir la guerra.
No florirà mai més;
la pau regnarà sempre
perquè amb el meu promès
estem donant l'exemple.'
De joia delirant
escolto jo el seu cant.
Tornada
III
La pàtria ens agraeix
les nostres refilades
i com que s'ho mereix
n'estem tot encantades.
Que visca l'Orfeó
que a tots ens agermana!
I amb ell el nostre amor
de goig ens engalana!
I pugui sempre així
sentir-lo prop de mi.
Tornada
Els dijous del Turó Parc
Segons diu la Riteta, i el dir-ho ja l'engresca,
no hi ha millor delícia, si fa molta calor,
que anar els dijous al vespre, per prendre un xic la fresca,
vagant pels laberíntics passeigs que hi ha al Turó.
Quan ella agafa l'auto comencen les empentes,
esclaten les rialles, els xiscles, cops i crits,
i, encara no caminen, hi ha mà que a les palpentes
ja busca insinuosa que tinguin feina els dits.
I diu el jovent
cantant i rient:
—No hi ha diversió
millor
com vindre al Turó.
Si el dia és molt llarg,
molt llarg
i amarg,
els vespres es passen molt bé al Turó Parc!
—Així que al Turó arriba la noia acalorada
ja veu que un mosquit d'arbre la volta insistentment,
i a l'últim acostant-s'hi:—Ai, noia i què m'agrada!
vol prendre alguna cosa?—li diu amablement.
La noia, una «gaseosa», la mare un xocolata,
li accepten, i visiten, després, les atraccions,
i es perden de sa mare, que encara es beu l'orxata,
per entre els camins foscos buscant íntims recons.
I allí alegrement
l'Amor va dient:
—No hi ha diversió
millor
com vindre al Turó.
Si el dia és molt llarg,
molt llarg
i amarg,
els vespres es passen molt bé al Turó Parc!
S'enfilen animosos a les muntanyes russes,
i, com que allí a la noia li agafa molta por,
el jove, que és un mano que sap de matar puces,
pensant—ara és la meva!—es val de l'ocasió.
A l'últim se n'entornen, el jove eixut d'armilla;
la noia amb l'esperança d'un pròxim casament;
la vella, desitjosa de treure's la cotilla,
i amb ganes de tornar-hi, tots tres, dijous vinent.
—No hi ha diversió
millor
com vindre al Turó.
Si el dia és molt llarg,
molt llarg
i amarg,
els vespres es passen molt bé al Turó Parc!