Edicions 62 - 1978 - Barcelona
Escacs d'amor (fragment)
Fenollar
(Diu que lo tocar se hàgia de jugar)
La llei que deu primer esser admesa
és, en tal joc, que la peça tocada
amb fermetat, sens debat ni contesa,
per cascú, cert, hàgia d'ésser jugada.
Cau en raó: car pensa enamorada,
havent elet, lliberta ni sospesa
restar no deu, mes del tot subjugada.
E per ço es diu: «Ardiment i follia
en cascun fet; puix fet és, fet se sia!»
Castellví
(Lo Peó del Rei pren lo Peó de la Dama)
Lo bon servei, rebut amb Cortesia,
prenga de nou esforç per acceptar-la,
fent-se senyor del lloc on l'acollia,
sens pus pensar si podrà enutjar-la;
perquè lo grat que el força tant a amar-la
a desitjar tal glòria el movia
tostemps seguint amor, fins a trobar-la.
L'emprenedor, per eixir amb la sua,
no es deu parar per negun plec ni rua.
Vinyoles
(La Dama, a la quarta casa sua, pren lo Peó que
li havia pres lo seu)
Perquè el renom de bellea rellua,
vent que el servei gastava cortesies,
amb gran rigor ixqué de casa sua
per castigar tan folles fantasies.
E, no curant de moltes lloçanies,
mirant-se entorn, com fa lo camp la grua,
matà el Peó, que feia valenties.
Lo qui emprèn mirar deu, ans que emprenga,
perquè la fi del que fa no el reprenga.