- 1978 - Barcelona
Afectes d'un pecador "arrepentit"
Gran Déu, els teus decrets estan plens d'equitats:
Tu sempre te complaus en esser-nos propici,
però jo som tan mal, que la teua bondat,
si em perdona, serà contra el teu just judici.
Sí, Senyor, que l'extrem de la mia maldat
no te permet sinó d'ordenar mon suplici.
Ton interès s'oposa a ma felicitat,
o ta clemència espera el càstig del meu vici.
Contenta ton desig, puix que t'és gloriós;
que et sia el meu dolor a tos ulls odiós;
castiga, que ja és hora, aquesta gran malícia!
Just el càstig serà que te sia ben vist;
però, ¿a-ne quina part ferirà ta justícia
que no l'hàgia cobert la sang de Jesucrist?
Ègloga de Tirsis i Filis (fragment)
TIRSIS: Puix vos veig tan irada
contra de mon amor,
pensant que vos he deixada,
quan sempre vos ador,
de que mon cor vos ama,
rebeu l'últim senyal:
ell provarà ma flama,
però em serà fatal.
Sí, cruel, sí. Ma constància
res no ha pogut mudar:
ni la vostra inconstància,
ni el veure'm despreciar.
Sempre viu, sempre dura,
sempre continuarà:
ma llengua ho assegura,
ma mort ho mostrarà.
(Aquí TIRSIS se vol matar)
FILIS (impedint a TIRSIS): Ah, céssia ta porfia,
Tirsis, què és lo que fas?
Si no vols la mort mia,
Detén, detén ton braç!
En alegria muda
ta pena, ton dolor!
Jo me confés vençuda
de ton constant amor.
Encara que adorada
me vègia d'altre amant,
de tu vull ser amada,
a tu vull ser constant.
Sí, sí, des d'aquest dia
més i més t'amaré,
tu seràs ma alegria,
jo la teua seré.