Càncer

Autor: Vicenç Villatoro i Lamolla

Càncer

Sense ni tan sols saber-ho,
hostatgem dins nostre una tèrbola voluntat oculta
que ordena en secret
que creixin fins a destruir-nos
determinades parts de nosaltres mateixos.

Les màscares dels diables són ingènues.
El mal és invisible.

El carboplatí pot provocar tristesa.
Els corticoides et tornen optimista.
El món és el mateix,
igualment amable o hostil,
els dimarts o els divendres.
Canvia la mirada.

Se'm fa estrany de pensar que quan t'abraço
també ho abraço.
És tu i és a dins teu.
Un tros de tu que lluita contra tu.
És a dir, contra nosaltres.

Però, en el fons seria un consol
que aquesta ansietat
la decepció d'un món
sense esquelet ni destí,
fos només un efecte secundari
del clorhidrat d'oxicodona,
perfectament descrit en el prospecte.

I de sobte t'adones,
com si et ferissin,
de totes les vegades que al llarg del dia,
en les converses més banals,
fent servir els verbs en les formes de futur
com si tinguéssim tot el temps del món,
com si haguéssim de ser eterns.

Pateixes per tot el mal del món,
pel dolor dels desconeguts,
et saltes la secció de successos del diari
i la pàgina de les esqueles.
El mal i la mort han deixat de ser paraules abstractes,
literatura.
Ara, arreu on te'ls trobes,
són el mirall dels teus temors.

Si vius, creuré.
El glaç de la raó només s'esquerda
a l'escalf del misteri
o del miracle.