Aitana
Oh mare Aitana de la dura pedra.
Oh sacra Aitana de la guerra, dies.
Vénen amargs, llesquen la dura pedra.
Oh lloc de fred, oh lloc intacte encara.
He abandonat mare i pare per tu.
M'aclame a Tu, i m'arrapava a tu,
genolls de pedra i turmells de música.
Oh mare Aitana del braó potent,
la de l'esguard que fita velles terres.
Perquè has patit moltíssim, mare Aitana.
I has vist anar-se'n els teus millors fills
que ara retornen carregats de versos.
Canten per tu perquè han plorat moltíssim.
Sempre enyorant-te, recordant-te sempre.
Mare rupestre, oh vella i dura mare.