Allò que resta són els fills,
multiplicats en fills i fills dels fills,
a través de les generacions,
dels anys,
de les famílies,
llarg fil de sang que es perpetua enllà del temps,
xàrcia seminal,
vidre dolgut que vibra,
arrel inestimable
que sosté l'estendard i sosté l'arbre,
supera el calze i es retroba fondo
en el mirall dels morts, i més encara:
en aigua i aigua i aigua i filament,
en permanent fluència d'afanys.