V
Amb fosques mans escarbotant la terra,
a genollons, resseguint la memòria,
amb ulls cruels i amorosos alhora,
un fil de veu et continua encara!
Amic, amic de les parres extenses,
amic de mel i de pa i pausa extensa,
amic de vi, oh company de la pólvora,
oh l'hora gran, celestial, del poble!
Plante una veu que no et deu ser estranya
amb les arrels foradant una terra
fins l'os cansat de l'esquelet insomne,
oh clar amic, company de claredats!
T'espera, amic, el cavalló de l'aigua,
el dia gran de la plaça del poble,
el sol d'abril i l'escala i el vent,
t'espera tot com ho vares deixar!
T'espera l'hort i t'espera la séquia,
t'espera el cant festiu del rossinyol,
t'espera el pa de la millor farina,
t'espera el cor combatiu del teu poble!
Rescatarem de les mans d'abadessa
la teua veu, que és la veu de l'estable,
com és la veu oculta de la terra,
com és la veu del teu poble malmés!
Creues els ponts com soldat que retorna,
creues el vent de l'Ara-Coeli encara,
puges més alt que les palmeres d'Elx.
T'esperem tots els qui creiem en tu!
Som poble, sols, i poble per a sempre.
Som poble, sols, fins a la mort, com siga.
Som poble, sols, fidels al nostre poble,
al manament del cor del nostre poble!
Miguel, Miguel! Quina hora més bella!
Torna, per tu, Neruda des de Xile
i encén balcons i donzelles de vidre
i fa sonar una guitarra d'aigua!
Torna, Miguel! El teu poble t'espera!