Amb tot això, jo ja havia fet cap, des de l'octubre del 34, a l'Institut —Instituto Nacional de Segunda Enseñanza—, situat a la part baixa de Reus, a l'antic convent dels franciscans. El primer que vaig haver d'aprendre en la noble institució va ser que els parterres eren intocables. A la tarda continuava anant als padres, però al matí havia de resistir les quatre classes reglamentàries i evitar, igual que tots, com d'escaldar-me, que en sortir de les aules no trepitgés els parterres del pati. La petjada a l'espai conreat del voltant dels tarongers bords, o del brollador amb basseta i peixos de colors, era considerada, si t'agafaven in fraganti, com un delicte mereixedor d'amonestació; la tercera amonestació equivalia a un suspens d'història natural.