Aquella botiga era molt freqüentada, especialment freqüentada, pels clients de la comarca, per famílies de la ruralia. El senyor Creus no recordava mai els noms de ningú, ni el dels pobles d'on eren, però sabia dissimular-ho perfectament i si alguna vegada queia en algun error, les mateixes víctimes ho reparaven quasi sense percatar-se'n perquè volien gaudir d'aquella amistat sense cap intenció de posar-la a prova. Quan entraven les que es consideraven i s'autoconsideraven —la gran majoria de la clientela pertanyia al sexe femení— grans senyores de la burgesia —quasi sempre, a la tarda; el matí no era per a elles— el senyor Creus les tractava com volien, però de cap manera millor que a la clienta que, els dilluns, sobretot, dia de mercat, venia de compres des d'un poble de muntanya, diem per cas.