Aviat es va instal·lar tothom als llocs que hi havia disposats per a celebrar la festa del certamen: la proclamació i el repartiment de premis. A l'interior de l'escola només hi cabia la presidència, les autoritats, més nombroses del que he dit perquè hi havia les de caràcter local i altres que sempre s'hi afegeixen, els jurats del certamen, els organitzadors i els premiats. Tots plegats fèiem de públic sota teulada; el petit local quedava atapeït: no hi cabia ni una agulla; la resta de públic en gran quantitat eren al prat extens que voltava l'escola i escoltaven l'acte a través d'uns bons altaveus. Tinc una foto del moment que jo llegeixo els poemes premiats. A la presidència hi ha el bisbe, l'abat, el canonge, el rector del poble i, encara que no es distingeix prou bé, el secretari del jurat, que era Joan Triadú. El certamen es va descabdellar per ordre de la importància dels premis. El primer, ja citat, el designaven Premi "Per comprendre" i anava destinat al millor llibre en català publicat l'any 1962. Va pujar a rebre'l Salvador Espriu amb aquella solemnitat que gastava en moments d'aquest tipus i va llegir tres poemes. Després va venir el Premi Rosselló-Pòrcel, el que m'havien concedit a mi. També em van dir que llegís tres poemes i així ho vaig fer.