Benidorm
I
El Benidorm nocturn que ara trepitge.
Carrers perduts, al costat de la mar.
La finestra ventruda que arribava
ran de la sorra. I la còmoda aquella,
amb la fotografia d'un soldat.
Arribava el matí, amb dits de rosa.
Em rentava la cara, i esperava
i després me n'anava pels carrers.
Oh Benidorm, de consagrada llum,
la calç a les parets. Les llums del dia.
La mar sonava, però d'altra manera.
I ja ens volíem, l'un al costat de l'altre.
Assegut al castell. La llarga escala.
Pensàvem pins, i entre els pins ens perdíem.