Blanes

Autor: Vicent Andrés Estellés
Obra: Poemes esparsos

Blanes

 

Oh nit de Blanes

blanca i blava

Ara recorde aquella nit

de camins perduts esqueixats

Blanc

com d'una calç novençana

esperant

al fons del camí

com una ametla com paret

com permanent idea clara

Cubs de les cases i dels murs

les passes cautes per l'andana

esperaves tota la nit

una aurora de rosa clara

fora del temps

fora del temps com una estrella al·lucinada

Fruit del deliri i de l'afany

país de fonts

de reguerols

Blanes és com un pètal d'aigua

que ens il·luminava la nit

amb tomellos i farigoles

amb una idea encara intacta

Poble permanent

et recorde

sota la lluna tota blanca

mentre al davantal et florien

fruits diversos de l'estelada.